Àngel de Saavedra, duc de Rivas (Còrdova, 1791-Madrid, 1865),
autor d'obres tan famoses com El Moro expósito, Don Àlvaro o la
fuerza del sino i Romances históricos, no podia deixar passar una
estada estiuenca a Itàlia sense reflectir-la en algun dels seus
poemes i així ho va fer en aquell que porta per títol Una nit
d'estiu a la badia de Nàpols, una composició que evoca aquella nit
d'agost, quan mar endins, en una barqueta bressolada suaument per
l'oratjol, el poeta ens descriu el bellíssim panorama que ofereix
Nàpols, estès entre el pintoresc Polisipo i el temerós Vesubi, tot
contemplat a la llum de la lluna.
«Per aquest golf de plata,/ o potser mansa llacuna/ on
l'argentada lluna/ el seu càndid albor retrata/ per on apressades
volen/ tantes barques pescadores,/ amb llumeners a les proes,/ que
en el rinxol mar riellen...
El Duque de Rivas va ser embaixador d'Espanya en el regne de
Nàpols d'aquell estiu del 1844 fins el 1850. Després exercí el
mateix càrrec diplomàtic a París (1859-1860) i, llavors, fou
president del Consell d'Estat (1863-1864). Presidí, també, l'Ateneu
de Madrid i fou director de la Reial Acadèmia Espanyola. En un
primer moment la seva obra és classicista i les seves tragèdies són
redactades al gust francès, però la seva estada com exiliat a
Londres suposà la seva adhesió al romanticisme. Un romanticisme
molt viu aquella nit estiuenca... I ens parla de la barca que
blanament es gronxa i rellisca sobre la catifa de l'aigua i com
aquesta aigua refulgeix fosforescent i com son els rems que en
alçarlos i baixar-los encenen aquest fòsfor de la mar. Després, el
poeta escolta la remor llunyana de la ciutat, la veu caòtica de
l'aglomeració humana i allunyant-se una mica més, quan aquests sons
s'apaguen, es troba com en un bressol, enmig de la immensitat. Quin
espectacle sublim! "S'exclama" Sí. Quin espectacle sublim/ Absort
contempl i mir!/ Amb quina llibertat respir! No hi ha res, diu, que
el seu pit pugui angoixar enmig d'aquesta badia...
Mir ajaguda a la meva esquena/ de Nàpols la ciutat,/ la de
dormida bellesa/ en un llit esmeragdat... I així descriu aquest
magnífic autor els mòbils reflexos de les diverses lluminàries que
solquen aquell golf abans de l'alba...
Diu que allà al front, la costa és com una immensa nau de peny
es i que Capri és la clau d'aquest golf i que tanquen aquesta mar
de sirenes, allà, sobre les muntanyes, que gairebé no es veuen,
Sorrento i Castelamar. Cercava la pau un home que havia participat
en la Guerra del Francès, que s'havia distingit a les Corts de
Cadis, que havia fet el seu valent vot en favor de la incapacitat
de Ferran VII, que havia estat condemnat a mort pel tirà, que no
essent finalment executat, emigrà una desena d'anys i de retorn va
prendre part en el motí de la Granja... Interessant personatge!
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.