L'artista mallorquí Pep Llambías exposa des d'avui al Centre de
Cultura Contemporània Pelaires la feina dels seus darrers cinc anys
reunida sota el títol de Las mentiras de la luna, perquè «les coses
no sempre es veuen com realment són». L'artista alaroner mostra a
Pelaires sis sèries, Babel, Gestos, Nius, Rosas, i San Silvestre
del 2000 on amb la ironia com a element principal Llambías es vol
convertir en un testimoni del temps que li ha tocat viure. «Les
meves obres reflecteixen la meva vida, en aquestes es troba la meva
intimitat al descobert on recreo vivències i moments
personals».
Més d'un centenar de peces de diferents formes, dimensions,
materials i temàtica «esquarteren i seccionen la realitat que estic
tractant» i posen de manifest la «dualitat de les coses que ens
envolten», en una mostra que es converteix en «una revisió molt
àmplia de la meva feina, sense dubtes ni pors». Per a Llambías les
sis sèries representades aquí tenen «un nexe comú, com una mena de
cordó umbilical que les manté unides». Aquest nexe bàsic que manté
les sèries conectades és la ironia amb la qual l'artista s'enfronta
amb el món. A banda de la ironia totes aquestes obres tenen en comú
el fet de comptar amb la paraula com un element que reafirma «allò
que has pintat». Alguna de les seves peces s'assembla a un poema
visual, tot i que l'artista no considera que es puguin catalogar
així les seves obres.
Segons Llambías «la paraula del poeta explica allò que no es pot
dir només amb una imatge, acaba de completar l'obra. Si escrius el
concepte li dones una major rotunditat a la peça visual i en queda
més constància». D'aquesta manera la paraula per se es converteix
en escultura en la producció de Llambías. A totes les seves obres
es posa de manifest que al darrere hi ha un esforç important de
concepció i realització, i tal i com ell mateix afirma «totes són
històries molt pensades, a la meva obra no hi ha res gratuït»,
malgrat que pugui semblar que es tracta d'unes peces on predomina
el component visceral.
Un altre dels elements que l'artista destaca és el gest, present
a la majoria de dibuixos i escultures, però protagonista de la
sèrie Babel on Llambías representa a través de les mans i les
llengües «aquesta torre de diferents idiomes a la qual cada cop
s'assembla més Mallorca». Una altra de les sèries, San Silvestre de
2000 recupera una de les figures recurrents de la producció de
Llambías, el xot, «que representa més del que es pugui imaginar,
des del fet de contar ovelles per anar a dormir, fins a simbolitzar
cent personatges del segle vint que per una raó o altra han deixat
empremta a l'època que els tocà viure».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.