Iglesias: «Sóc el millor cantant de tota la meva generació»

Julio Iglésias presentà el concert que oferirà avui a la plaça de Toros

TW
0

Ha arribat el moment. Julio Iglésias actua avui a la plaça de Toros de Palma en un concert que el situa a l'equador d'una gira considerada per ell com «històrica» i de la qual el «públic és l'absolut protagonista de l'èxit». Julio Iglésias, que afirmà ser, «sens cap dubte, el millor cantant de la meva generació», oferirà un concert llarg, «tan llarg com el públic em demani», on presentarà el seu darrer treball Noche de cuatro lunas i repassarà molts dels temes més coneguts de la seva carrera. La vida sigue igual, Soy un truhán, soy un señor, Hey i Gwendolin són algunes de les cançons esperades avui vespre juntament amb la seva versió de Corazón partio d'Alejandro Sanz, o Día a día i el tema que dóna títol al disc.

L'intèrpret, que féu incidència en reiterades ocasions al fet que «no pot viure sense cantar» i al gran plaer que li proporciona pujar a l'escenari, assegurà que els concerts d'aquesta gira són els millors que tècnicament ha fet mai a Espanya. En el decurs de la presentació, féu referència als aspectes més diversos de la seva carrera, de la seva vida i explicà la perspectiva que manté sobre la situació actual de l'Estat espanyol.

En cloure la gira, que el passejarà pels cinc continents i que l'ha fet definir-se com un «gitano» per la vida «nòmada» que l'obliga a dur, té previst enregistrar dos discs, un de boleros i un de ranxeres. De moment, el cantant rebutja la possibilitat de tornar a crear lletres pròpies. «Escriure és molt difícil. Les cançons es fan quan necessites fer-les, quan hi ha una emoció i vols dir alguna cosa. Els poetes es gasten de forma molt ràpidament, passen per èpoques molt diferents i jo no sóc un geni d'aquells que no tenen edat i no es gasten...».

Poc amic de creure en el destí i «més de pensar a aprofitar les oportunitats que les circumstàncies brinden a la gent», Julio Iglésias, després de recórrer «la província» d'Espanya amb aquesta gira al cap de 24 anys, posà en relleu la seva satisfacció per haver pogut constatar «la gran prosperitat que emana». Quant a la seva situació personal, esmentà que encara es pregunta «per què Miranda no vol casar-se amb mi», i destacà que «els meus fills són una part fonamental de la meva vida» encara que no sap si es repetirà un nou De niña a mujer quan les seves filles es facin grans.