Timó d'Atenes, el misantrop

Tornem, però, a la figura de Timó i a la capacitat dels intel·lectuals grecs per a la sàtira. Així, Matthew Hodgart explica que «Arquiloc, el satíric grec, és el primer poeta que es recorda després d'Homer. Fou un expert soldat que es guanyà el pa i el vi amb la seva llança, però fou expulsat de la militarista Esparta per admetre que una vegada havia tirat el seu escut enmig d'una batalla, confessió que constitueix el primer document conegut d'autobiografia en vers. S'ha dit d'ell que fou l'inventor del metre iàmbic, que en el començament fou l'únic que es va fer servir per a la sàtira i que es va seguir associant amb aquesta al llarg de tota l'època clàssica... Però és famós sobretot per la llegenda que afirma que quan un tal Licambes el traí, va escriure una peça d'invectiva tan eficaç que Licambes i la seva família se suicidaren, penjant-se d'un arbre, per pura vergonya».

Entre els escrits que Arquíloc dirigí a Licambes i que causaren en aquell un efecte tan devastador en el seu esperit, hi figuraven aquestes paraules: Tant de bo que les ones el decantin del seu rumb; i que a Salmidès estant, els tracis de llarga cabellera s'apoderin d'ell, quan es trobi desemparat de la seva família i amics, i que l'obliguin a menjar el pa dels esclaus i beure una copa plena de dissort; tant de bo s'apoderin d'ell quan està tremolant de fred, el seu cos fermat per les algues marines, jaient sobre el ventre, com un gos, joguina de les ones, vomitant aigua salada. I m'agradaria ser-hi per poder-ho veure...». En pocs mots, les mil cares de l'odi.