Temístocles, general d'Atenes, nascut en aquella ciutat grega el
527 abans de Crist, i que morí a Pèrsia, el 460 abans de Crist,
fou, després de la primera guerra mèdica, el cap del partit
democràtic. Va fer condemnar Arístides a l'ostracisme. Aquest era
també un general de la mateixa nació que per la seva gran
integritat fou anomenat El Just i es cobrí de gloria a Marató.
Tanmateix, Temístocles, el seu rival, aconseguí que fos desterrat.
Sembla que això fou per votació popular. Conten que, aquell mateix
dia de la sentència, un pagès, que no sabia llegir ni escriure,
demanà a Arístides, que no coneixia en persona, que per favor li
posàs el nom en la conquilla que seria de butlleta de votació.
Arístides, sorprès, demanà al camperol si aquell que volia
desterrar l'havia ofès personalment. No! "va dir el pagès" però
estic ja cansat que li diguin El Just...
Dura lliçó. No només les riqueses desperten l'enveja de la gent
planera. També les virtuts. Som dolents però no podem consentir que
altres siguin bons. És la dictadura de la perversió. Però tornem a
Temístocles que el 480 era nomenat arcont, o sia, primer magistrat
d'aquella república grega. Després, en envair Gerges el territori
grec, Temístocles comandava l'esquadra atenesa a Salamina. Ell fou
qui decidí els grecs a entaular la batalla. L'espartà Euribíades,
generalíssim de totes les tropes confederades, es va oposar a les
ordres de Temístocles i enmig de la discussió va voler pegar a
aquest amb el seu bastó de comandament. Tranquil Temístocles, enmig
de tot aquell exèrcit, sense perdre el domini de si mateix,
exclamà: «Pega, però escolta!», una frase que ha passat a la
història i que és aplicable al dia d'avui com ho era en el passat.
Són molts els que peguen per tal de no haver d'escoltar la veritat.
Que volen defugir la crítica i que mai no gosaran fer autocrítica.
Poetes, pintors, escriptors i polítics, els primers.
Però alerta! No qualsevol cosa és crítica veritable... No val
dir això és bo o això és dolent, això m'agrada o no m'agrada. S'han
de posar les evidències sobre la taula. En Fulano o en Mengano no
escriu bé perquè a la pàgina tal o qual fa aquestes errades d'estil
o perquè el capítol tal amb el capítol qual no presenta la
necessària unió i transició, o perquè el personatge tal resulta
contradictori per aquest o aquell motiu... Temístocles tenia clar
que el volien bastonejar més per motius personals que per visions
militars sobre el sentit de l'estratègia. Temístocles, però, com
tants altres, era també envejós. Després de la gran batalla del
Marató no podia dormir. Els seus li preguntaren sobre la causa de
la seva malenconia. «És, respongué, que no em deixen dormir les
glòries del meu rival Milcíades».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.