En «Robert» i altres vaixells històrics (1885)

Miquel Ferrà i Martorell19/07/01 0:00

És posat dins l'aigua el vaixell pailebot, de nom Roberto, en el Mollet de Palma. Es una bella nau de cent vint-i-cinc tones i el seu constructor és Francesc Mateu i Mas. L'ha fet per encàrrec del comerciant solleric Joan Oliver i Busquets. El seu preu és de setze mil pessetes. Un any després navega patronejat per Joan Oliver i transporta taronges, vi, oli i fruites seques, entre d'altres mercaderies, als ports del migdia de França. Amida quasi trenta metres d'eslora per set metres i vint-i-vuit centímetres de mànega i quasi tres de puntal. És matriculat a Palma i conserva aquesta numeració oficial fins el 1923. Aleshores passa a la matrícula de Sóller, concretament la F.22'2naL. i porta motor auxiliar. Sofrí modificacions en el velam que li restaren elegància però navega molts anys. La naviliera Puigserver i de la Naviliera Balear. Li canviaren el nom i el rebatiaren com El Mallorquín, i passà després a ser propietat de l'armador valencià Ortiz. Així doncs, una llarga vida de setanta-nou anys. Recordem que la vida mitjana d'un vaixell de vela fet de fusta és de vint-i-cinc anys. Això demostra com estava de ben preparat i construït el Roberto. Superà tempestes, dominà totes les rutes de la Mediterrània occidental i tingué un final dramàtic. El 21 de novembre de 1964, havent sortit hores abans del port de València amb un carregament de material de construcció, en trobar-se a mitja dotzena de milles de Barcelona, fou abordat pel creuer de guerra holandès De Ruyter i va perdre un dels seus set tripulants.

Un altre excel·lent navili fou el pailebot de cent quinze tones, també construït aquell any per Francesc Mateu i Mas, en aquest cas en col·laboració amb Joan Mateu i Magraner, Nuevo Corazón i es tractava, igualment, d'un encàrrec solleric, és a dir, d'un grup de persones de Sóller encapçalades per Antoni Arbona i Pons, i havia pagat, entre tots i amb majoria d'aquest, vint mil pessetes. Tenia vint-i-cinc metres d'eslora, quasi set de mànega i dos metres i quaranta centímetres de puntal. En els començaments, el seu patró fou Antoni Arbona i el 1920 li era instal·lat un motor Wolwerine, de seixanta-cinc cavalls.

Un altre vaixell solleric de curiosa història era el falutxo San José, de quaranta tones, que havia construït a les drassanes de Palma Bartomeu Horrach, per encàrrec de Baltasar Cortès, el 1863. El tretze de març de 1886 navegava cap a tramuntana patronejat per Josep Oliver. En trobaar-se prop de la cala de Sant Telm tocà fons de roca i naufragà. La tripulació tingué la sort de ser recollida per un dels encarregats de les possessions de l'Arxiduc Lluís Salvador, Nadal Pallicer, que tenia cura d'una propietat costanera. Aquestes i altres notícies marineres, en el seu dia recollides per l'historiador Joan Llabrés Bernal, ens vénen a demostrar fins a quin punt la vocació marinera dels sollerics, al llarg dels segles XVIII i XIX, era important i interessant.