Joana Escartín: «Un de cada tres empleats era dona a l'any 1870»

A través de l'obra, Escartín explica com ha anat canviant la situació, ben sovint problemàtica, de la dona mallorquina que s'integra visiblement en el treball des dels inicis de la industrialització fins a la fi de la Guerra Civil. «Aquesta ha estat una de les èpoques més difícils per a les treballadores, tant per la infravaloració de les seves tasques com per l'exigència i les pèssimes condicions salarials i de tracte», explica l'autora, i afegeix que «avui dia encara vivim les conseqüències d'aquella discriminació, però la veritat és que en els darrers vint anys hem avançat moltíssim».

La dona mallorquina «ha fet feina des que existeix la humanitat, des que hi hagué la primera casa i el primer nin. Ara bé, no fou fins al segle XIX que sortí al carrer per anar a les fàbriques perquè els salaris dels homes baixaven i sobreviure era impossible», diu Escartín, i d'aquí que «durant el darrer terç una de cada quatre dones treballava fora de casa».

L'estudi s'estructura per sectors econòmics i cronologia. S'hi aporten dades demogràfiques i altres de referents a les dones treballadores de cada indústria, a més d'un capítol introductori sobre la moral de l'època, tot plegat per mostrar la discriminació laboral que hi hagué a Mallorca i que «de mica en mica, desapareix».

Trajectòria  
Joana-Maria Escartín (Palma 1969) és doctora en Història a la UIB i féu la seva tesi sobre la història econòmica de Mallorca. Arran d'això s'interessà pel recorregut de la dona treballadora i ha invertit en El quefer ocult dos anys de feina, alternats amb la docència. Fa deu anys publicà l'estudi El procés d'industrialització a Esporles, 1830-1960.