El doctor Munyon diu, a la premsa, que repartirà cinc-centes
ampolletes de franc del seu remei per a guarir la dispèpsia, tal
dia com avui, a les tres del capvespre, a la Drogueria del Centre
Farmacèutic d'aquesta ciutat: «Fa ara catorze anys vaig avisar els
pobles d'arreu del món que havia descobert un nou sistema per a
curar les malalties i vaig tenir l'honor de convidar nombrosos i
eminents facultatius per tal que tots poguessin provar les meves
medecines sense pagar-ne un sol cèntim. Jo sabia molt bé que en fer
aquesta audaç operació podria sorgir un dubte terrible entre alguns
d'ells, que potser classificarien el meu descobriment al mateix
nivell que la limfa de Kock, de tan desastrós èxit, o de l'elixir
de vida de Brown Sequard, de resultats gens satisfactoris.
Per a contrarestar els meus temors vaig invocar el valuós ajut
de la premsa, havent-se practicat estrictes i satisfactòries
investigacions a quasi tot el món. Milers d'ampolletes dels meus
remeis han estat distribuïts de franc per conducte de diverses
drogueries i apotecaries de les principals ciutats dels Estats
Units, Gran Bretanya, Canadà, Mèxic, Cuba... amb feliç
resultat».
Qui era aquest Doctor Munyon que ens visitava? Cara rodona,
expressió seriosa, front esbargit, cabellera llarga, coll i pitera
ben emmidonats, corbatí, levita, amb un rar eslògan a la boca:
«Abans prefereixo conservar la salut d'un poble que esser-ne el seu
sobirà»(?), es dirigia als mallorquins com tants altres màgics
curanders de l'època, invocant el seu propi miracle...
«He guarit ja més de dues-centes cinquanta mil persones i el meu
remei és per als símptomes següents: rots, feixuguesa després del
menjar, batecs agitats del cor, manca d'alè, llengua bruta, pèrdua
d'energia, estrenyiment...».
És evident que no trobarem aquest doctor Munyon, aleshores tan
popular, en els diccionaris enciclopèdics, com tampoc no hi hem de
veure el venedor del «cinturó elèctric» antifatiga que s'hostatjava
a l'hotel Barnils; el doctor Valdés García de Montevideo, que volia
introduir la seva «carn líquida» contra la neurastènia, l'anèmia i
la clorosi; el sabó del doctor Gorgot, fet de fel de vaca i que
havia de curar tota mena de granets i preservar de les arrugues;
els confits del doctor Constanzi per a les estretors uretrals, les
prostatitis, cistitis i constipats de bufeta... i aquella polseta,
els Coza, contra l'embriaguesa: «La polseta Coza produeix l'efecte
meravellós de disgustar el borratxo envers de l'alcohol i actua tan
silenciosament i amb tanta seguretat que la dona, germana o filla
del bevedor li poden administrar sense ell saber-ho i sense haver
de dir-li com s'ha guarit...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.