Hernán Cortés i la primera carta (1519)

Miquel Ferrà i Martorell09/07/01 0:00

Hernán Cortés o Ferran Cortès, com vulgueu (1485-1547), capità extremeny, conqueridor de Mèxic, enviat pel governador Velásquez a la costa d'aquell gran imperi asteca i que va emprendre l'aventura per compte propi un cop tingué poder sobre naus i homes, enviava, des de terres mexicanes, la seva detallada «carta primera tramesa a la reina Donya Joana i a l'emperador Carles V, el seu fill, per a la justícia i regiment de la rica vila de Veracruz» amb data de tal dia com avui. Havia desembarcat aquell mateix any a l'illa de Cozumel i, després, a San Juan de Ulúa, fundà el port de Veracruz i quan alguns dels seus companys volien retornar a Cuba, cremà els vaixells. Obligada, així, a restar amb ell la tropa sencera, avançaren terra endins. Regnava en aquell moment l'emperador Moctezuma, el qual es negà a deixar que els espanyols entrassin en els seus Estats. Aprofità llavors Cortés l'amistat dels totoneques i en va fer aliança, marxant sobre Mèxic. S'adonà, aleshores, que el seu exèrcit de quatre-cents homes no es podia enfrontar amb cap possibilitat d'èxit a tres-cents mil habitants i decidí capturar Moctezuma per sorpresa. Ho aconseguí i l'obligà a declarar-se vassall de Carles V. Mentrestant, desembarcava a Mèxic una expedició enviada contra Cortés per Velásquez i dirigida per Pánfilo de Narváez. Tanmateix, Cortés, amb dos-cents cinquanta homes, aprofitant la nit, atacà els vuit-cents homes de Narváez i els va vèncer. Amo novament de la situació, Cortés seguia amb la seva ambiciosa conquesta de més i més territoris, sense reconèixer més autoritat que la de la Reina i l'Emperador...

«La gent d'aquesta terra, que habita l'illa de Cozumel i punta del Yucatan fins on nosaltres estam és de mitjana estatura, de cos i gest ben proporcionats, exceptuant que en cada província i per tal de diferenciar-se, es foraden les orelles i s'hi posen grans i lletges coses i altres es fitoren del nas fins a la boca, i s'hi posen unes rodes de pedra molt grans, que semblen miralls, i altres es foraden la part de sota, fins al dentam, i s'hi pengen grans rodes de pedra o d'or, tan feixugues que els fan portar els llavis caiguts i semblen molt deformats, i els vestits que duen són com aquelles toques de gasa de moros (almaiçal) molt pintades, i els homes porten tapades les seves vergonyes, i damunt del cos unes flassades molt primes i també pintades, a la manera dels alquissers morescos, i les dones i la gent comuna vesteixen unes flassadetes molt pintades des de la cintura als peus i altres que els cobreixen les mamelles, i totes les altres parts del cos les mostren descobertes...»

És interessant en aquest fragment dels textos veure com Cortés coneixia els hàbits i costums de la població morisca, que entre grans injustícies per part de la monarquia cristiana, no seria obligada a abandonar definitivament els regnes hispànics fins al segle XVII.