Vibrants festes de Sant Joan

Una trentena d'aquestes critatures de les tenebres sortiren a les 22.30 hores de la porta des tren, a ses Voltes, i amb les seves torxes i un soroll ensordidor donaren inici al ball sota el foc que s'allargà durant una bona estona. El públic congregat fou nombrós, tot i que l'espectacle fou un poc més pobre que en altres ocasions.

Els més porucs se situaren a llocs estratègics: damunt la murada o a l'altra banda del llac i passaren tota l'estona atents a qualsevol incidència per sortir correns cap a un altre lloc a refugi de la pluja de foc si es donava el cas. En canvi, els més atrevits, que abraçaven un ventall d'edat molt ampli, botaren sota les guspires a ritme de música festiva.

Hi havia al·lotets de molt curta edat que experimentaren l'emoció de girar entorn dels dimonis i jugar amb el foc de la mà dels seus pares. Això sí, amb molta precaució i el cap tapat amb una peça de roba de cotó, com s'havia aconsellat.

Per finalitzar es donà pas a la llum. De la mà de Paulina Puig arribà l'enrenou eixordidor de les traques i les espectaculars cascades. La música tingué molt més protagonisme que en edicions anteriors i es pogué sentir abans i després del Correfoc. Per anar obrint les ganes de gresca, abans de l'aldarull, al voltant de les nou els grups de folklore mallorquí Caliu i Música Nostra tregueren les seves millors ganes de tocar i cantar i congregaren al parc de la Mar un bon grapat de gent.

Les jotes, boleros, fandangos i mateixes convidaren a posar en pràctica el ball de bot tant aquells que el tenien al dia com els que l'havien descuidat un poc. La pausa musical durà poc, a les dotze de la nit, ja tornaven a ser els músics sobre l'escenari. En aquest cas els encarregats de treure a ballar els presents foren l'Orquestra Oasis i el grup Horris Kamoi. Així, entre cançons, rialles i algun o altre badall es feren altes hores de la matinada.