Les restes del rei Jaume I enterrrades a poblet tenen dos caps

Després de la dispersió, el capellà de l'Espluga de Francolí col·locà totes les restes en sacs i les guardà a la sagristia. Anys després, el 1844, la Comissió de Monuments de Tarragona intentà recuperar les mòmies. De totes elles, una sobresortia per la seva dimensió, i l'arqueòleg Hernández Sanahuja la identificà com la de Jaume I el Conqueridor. Com a bases per l'autenticitat, es fonamentà en el relat del cronista Desclot, que referia que el rei era un pam més alt que els més alts del seu temps. Així mateix, el vestit que portava era el del Císter, i en el moment en què el rei va morir era monjo profès de Poblet.

Mentre que la identificació del cos no resultà massa difícil, la del cap fou més complicada. Segons historiadors, Hernández Sanahuja se serví de la Crònica del rei En Jaume, que explica com el monarca patí la ferida d'una fletxa al cap, al pols, durant el setge de València. Aquesta fletxa fins i tot li travessà el casc, peer això, l'arqueòleg pensà que el crani vertader era un que tenia una gran cicatriu al front i decidí col·locar-lo vora la resta del cos, dintre d'una caputxa cistercenca. Quan les institucions tingueren coneixement que s'havien identificat les restes íntegres de tan important monarca, s'ha de pensar que també fou rei d'Aragó i Catalunya i conqueridor de València, decidiren donar-li una tomba digna a Tarragona mentre es restaurava Poblet.

Va ser precisament en el trasllat de tornada al monestir quan els experts tornaren a veure la mòmia i la gran cicatriu al front, entenent que una marca tan grossa no podia ser consequència d'una fletxa llançada per una ballesta i que hagués travessat l'elm. Així, hagueren de tornar a cercar entre els cranis fins que en trobaren un altre amb una cicatriu menor i pensant que aquest era el vertader cap del conqueridor l'enterraren vora el primer. De tal manera, els dos caps han estat junts durant mig segle. Ara, emprant noves tecnologies es pretén «posar-hi ordre».