L'Institut Ramon Llull encara no té el permís del Govern central

Catalunya i Balears cerquen també l'adhesió a la iniciativa del País Valencià i Aragó

Pujal, ministre de Cultura d'Andorra, amb Vilajoana i Pons a Prada

Iolanda PericàsPalma17/05/01 0:00

La posada en marxa de l'Institut Ramon Llull, prevista pel passat 17 de gener, s'ha vist retardada «sense data concreta» a causa de la participació de l'Estat «a través del Ministeri d'Afers Exteriors i més concretament l'Instituto Cervantes. El Ministeri ja ens ha donat una resposta positiva, però encara no ha donat una resposta formal», segons explica Pere Muñoz, director general de Cultura del Govern de les Illes Balears.

En aquest sentit, Muñoz posa de manifest que encara falten altres aspectes per concretar, com ara la participació en l'Institut Ramon Llull d'Aragó, «que també ha respost positivament però està pendent de l'aprovació de la llei de llengües per tal de normalitzar i regularitzar l'ús del català a la Franja» i el País Valencià, «que no ha donat cap tipus de resposta i potser no ho faci».

Pel que fa a l'Instituto Cervantes, la seva participació es concretaria en el fet de formar part de l'òrgan directiu del Ramon Llull, així com en el suport logístic i econòmic. Aquest darrer suposaria una inversió «de 200 milions de pessetes per part de Catalunya, 100 de Balears i altres 300 que aportaria l'Instituto Cervantes, pel que fa al primer any», explica Muñoz.

L'Institut Ramon Llull, organisme coordinador de la promoció exterior de la cultura catalana, es va començar a gestar el mes d'abril del 2000, i fou presentat en el marc de la XXXII edició de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada l'estiu del mateix any. L'organisme, que tendrà doble seu a Palma i a Barcelona, té com a objectiu principal la difusió exterior de la llengua, la literatura i la cultura catalanes arreu del món.

Projecció

La filosofia d'aquest organisme que coordina els projectes de projecció exterior de la Generalitat i el Govern balear es basa a aprofitar al màxim les noves tecnologies i, en aquest sentit, una de les seves primeres iniciatives fou la creació d'una pàgina web. D'altra banda, l'organisme vol implicar els lectorats de català, que existeixen a 140 universitats d'arreu del món, així com els casals i cases de cultura catalanes que hi ha a Europa i Amèrica.