Rafel Adrover conjuga tenebrisme amb elegància per «commocionar»

Organitzada des de la Conselleria de Cultura del Govern balear, l'exposició permetrà el públic apreciar l'evolució experimentada per aquell jove artista que, ara fa un lustre, botava a l'escena de la plàstica amb exposicions a 4 Gats i Ferran Cano. Els «pops carnats» i «retrats funeraris que deixaven intuir una rialla» d'abans, com recorda Carles Canals al catàleg d'aquesta mostra, han esdevengut ara someres i cavalls confortablement ajaguts a salons burgesos, escenes llepades amb justes pinzellades de daurats i vermells que insinuen visceralitat sense explicitar-la, alhora que remeten als damascs i velluts de sumptuoses cortines.

La crítica és inherent a uns treballs, emperò, que eludeixen alliçonar o pontificar: «l'art em duu a contradiccions, odii visceralment aquest món, però en faig part», declara Adrover, alhora que indica que «la meva mirada no és crítica des de la superioritat o la intangibilitat». És, en suma, la paradoxa de «l'efecte Verhoeven», que el mateix Adrover percep, bateja i tracta d'evitar: l'efecte de caure en el mateix que s'està criticant.

Emparades per la solidesa d'unes reflexions ètiques i artístiques, les creacions de Rafa Adrover assumeixen una tradició artística tenebrista que remet als grans mestres. Rembrandt, Velázquez i Goya són els que esmenta el pintor, però moltes més influències es deixen llegir en aquests treballs de tanta duresa conceptual com elegància plàstica.