Can Gelabert acollí l'homenatge de l'AELC als millors escriptors de l'any

Per molt que la tertúlia i l'intercanvi fos preeminent en la cita, la literatura fou ahir la protagonista indiscutible de la jornada. Hores abans del sopar de lliurament dels guardons, una taula rodona organitzada a la sala d'actes de la Banca March donava el sus a l'homenatge retut per l'AELC a un dels poetes mallorquins més importants de les darreres dècades, Josep Maria Llompart. Moderada per Joan Mas i Vives, en ella hi participaren tres persones que foren properes a l'autor: Damià Pons, Vicenç Llorca i Lluís Alpera. Ja en la vetllada, a l'hora dels cafès, l'escenari ubicat a can Gelabert centrà l'atenció dels presents amb l'inici del lliurament dels guardons. El president de l'AELC, Jaume Pérez Montaner, va ser l'encarregat d'entregar a Jesús Moncada el I Premi dels Escriptors Catalans, en reconeixement de tota la trajectòria desenvolupada per aquest nadiu de la Franja de Ponent que ha centrat a Mequinença el seu espai literari. Moncada, de la seva banda, es manifestà «molt satisfet» amb un guardó concedit pels mateixos companys de professió.

Elegit pel jurat del premi Rafel Jaume de traducció poètica per la seva versió catalana d'Un esborrany de XXX Cantos d'Ezra Pound, el català Francesc Parcerisas assenyalà la importància d'aquesta obra en tant que representativa d'un pont entre la cultura europea i la gestació d'una nova visió de la cultura a l'altra banda de l'Atlàntic, com també la seva qualitat de vademecum que du al català les influències que rebé el que és un dels clàssics moderns més importants. Doblement guardonat, amb el premi Josep Maria Llompart de poesia i, alhora, el premi de poesia de la Crítica dels Escriptors Valencians, l'elxà Gaspar Jaén rebé la distinció per Pòntiques, un composició elegíaca integrada per vint poemes en la qual l'autor evoca el conegut llibre que el poeta Ovidi adreçà al cèsar de Roma. En la línia d'anteriors edicions, el sopar dels Cavall Verd es completà amb discretes notes d'espectacles, enguany posades per la companyia escènica Teatre De Què i per la formació musical eivissenca UC, que interpretà els temes amb què s'acomiadà els assistents fins al proper any.