La ràdio surt a escena de la mà d'Oriol Grau al Teatre Municipal

Quinze històries a un locutori integren el còctel explosiu del muntatge

Joana NicolauPalma11/01/01 0:00

S'anomenen Col·lectiu de Teatre Necessari Trono Villegas. Arriben per primer cop a Mallorca portant una gran Sopa de ràdio. Oriol Grau, el cèlebre «Palomino» de La Cosa Nostra i el músic desaprofitat del Sense Títol és el director del muntatge. Sopa de ràdio és digué Grau «imaginació». Imaginació a través de la qual es vol retre homenatge al 75è aniversari de la fundació de la radiodifusió a Espanya i per fer-ho, res millor que la visió particular d'uns quants creadors contemporanis sobre la ràdio per dins.

L'eix de l'obra són quinze històries diferents. Totes elles passen a un lloc comú: un locutori radiofònic, la caixa de trons. Segons el director, es tracta de «la matriu d'una sola mare que va parint, amb ordre i desconcert, diferents criatures de pares diferents». Algunes històries són realistes, d'altres fantàstiques. Històries sarcàstiques, crítiques o tendres, nostàlgiques i no. Sorprenents i cruels... tot hi té cabuda en un món a contratemps.

Set actors en són els protagonistes de l'obra en què tots compten gairebé per igual. Paloma Arza, Agnès Busquets, Jesús Calvo, Carmeta Masvidal, Marcel Medrano, Jaume Montagné i Joan Rodríguez integren l'elenc que du a escena 15 personatges. Com a suport a l'embull dramàtic, diverses veus en off, entre elles la de Grau i la d'Andreu Buenafuente, contribueixen a incrementar el dinamisme i atorgar més força a les vivències i problemes dels professionals d'aquest món.

L'espectacle, ja en cartell, es representarà al Teatre Municipal de Palma fins passat demà. Té una hora i mitja de durada sense interrupcions i, estrenat el desembre de 1999, arriba ara a Mallorca precedit, segons els actors, d'un bon èxit de crítica i afluència de públic gairebé arreu del país. Per treure endavant aquest muntatge, fet per encàrrec, l'experiència de Grau en el programa El Terrat de Ràdio Barcelona l'ha permès conèixer de prop les vivències d'un món que no està a l'abast de tots els artistes.