Pàdua rememora la seva condició de principal centre d'art italià
del segle XIV gràcies a la tasca de Giotto, considerat pels experts
un dels «pares» de la pintura de l'època i vertader mestre de la
tècnica del fresc.
Giotto i el seu temps és el títol de l'exposició que ahir s'obrí
al públic a la ciutat esmentada i que té la peculiaritat que no es
presenta en un sol recinte, sinó que es mou, repartits per tota la
ciutat del nord-est d'Itàlia, perquè el visitant pugui percebre
millor l'herènica de l'artista, a través de les seves obres i de
les d'alguns dels que en seguiren l'exemple.
Nascut a Mugello el 1266, Giotto ja havia pintat els frescs de
la basílica de Sant Francesc d'Assís i els mosaics de la Navicella
a Sant Pere, al Vaticà, quan el 1303 arribà a Pàdua cridat pel
poderós banquer Enrico degli Scrovegni, exponent de la puixança
d'una ciutat rica i bella.
Scrovegni encarregà a Giotto la decoració de la capella que duia
el nom de la família i en què, després de dos anys de feina,
l'artista culminà la que en opinió de molts experts és la seva obra
mestra, gràcies a la sèrie de 38 històries de la vida de Crist i la
Verge, al costat de les representacions del vici i la virtut i
escenes del Judici Final, tot això amb la tècnica del fresc. La
intensitat dramàtica i l'expressió d'estats d'ànim són
característiques d'aquesta obra de Giotto, que sempre fou respectat
al posterior Renaixement per la profunda humanitat del seu art.
La capella degli Scrovegni obre la mostra que el visitant ha de
completar amb els oratoris, palaus, basíliques i la catedral, a fi
no només d'apreciar obres de Giotto (com el fresc del saló del
Palazzo della Ragiona) sinó també les d'alguns dels seus
deixebles.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.