Molí d'en Xina analitza l'art com a eina del poder al llarg de la història

Des de l'antiguitat les manifestacions artístiques s'han constituït en elements amb la funció de donar forma als preceptes imposats pels poderosos i establir funcions i jerarquies socials i estètiques. Això ja es posa de manifest en les primeres mostres artístiques de la civilització mesopotàmica o en l'art grecollatí. L'Edat Mitjana, l'època moderna i el segle XX mereixen els tres un capítol a part, ja que l'ús que s'ha fet de l'art en aquests tres períodes ha canviat significativament. A l'època medieval l'art estava al servei, bàsicament, del poder religiós, mentre que així com es va avançant en la història es recupera el patró de l'art clàssic i es posa al servei dels poders polítics.

El segle XX, sobretot la primera meitat, és un dels exemples més clars per explicar aquesta relació, de vegades contradictòria, que s'estableix entre poder i art. L'art en temps de Hitler o Mussolini serà debatut, com també les conseqüències d'aquesta submissió artística, en la majoria de casos imposada, que genera manifestacions contràries a les considerades correctes. Amb l'estudi de l'estat actual de la qüestió es donarà el curs per tancat.