Lerroux, emperador del paral·lel (1903)

Un foraster, de Còrdova, Alejandro Lerroux (1864-1949), organitzador d'un partit republicà, diferents vegades cap del govern des del 1933, considerat pels nombrosos immigrants del món industrial com l'emperador del Paral·lel. Anticatalà, pel que fa a l'autonomisme, Lerroux compta amb no menys de 35.000 vots. El segueixen els treballadors procedents de les províncies espanyoles més pobres i la seva popularitat és deguda als seus discursos, d'estil combatiu i audaç, profundament demagògic, que s'aprofita dels més ignorants, que dissortadament són majoria. Per comprovar aquests extrems en tindrem prou amb un fragment d'un dels seus mítings, mots pronunciats tal dia com avui: «Que els vaig dir jo als barcelonins, pobre de mi, modest periodista que arribava sense nom i sense prestigi, com no fos el de la meva ploma de combatent? Els vaig parlar de justícia, de llibertat, de dret, d'organització, de República. Però els vaig parlar alt, clar i sense por, per on em varen reconèixer germà i em sapigueren decidit a viure i a morir amb ells i per ells. I heus aquí que aquell poble de malfactors, dinamiters, anarquistes, terroristes, segons el concepte de tants, s'organitzà rèpidament en partits republicans dins més de cinquanta entitats societàries. Hi ha massa homes que treballen i no mengen. Hi ha massa homes que mengen i no treballen... Homes o el que sigueu, i què ho sou de bèsties! Us reuniu com guarda de xots per protestar... Per disposar de la vida de Maura n'hi ha prou amb la raó que representa legalment totes les iniquitats del poder i de l'autoritat, de la religió i de la llei, de la força i del capital, del temps i de la matèria. Escoltau-me, animals! anau, regionalistes de bata de cua...