Les avantguardes dels anys vint foren «L'entorn parisenc de Miró»

L'entorn parisenc de Miró "un títol de caire literari més que literalment representatiu perquè falten molts noms significatius de les avantguardes com Picasso o Matisse" està constituïda per peces mai no mostrades que posseeix la família: formaven part de la seva austera col·lecció, o, en algun cas, d'un particular. Enmig d'aquestes, l'oli d'Alexander Calder, pare de l'escultura cinètica, evoca el moviment d'una dona mentre es mira en un mirall. Està dedicat a la seva dona, Pilar Juncosa, que mai no volgué que es mostrés per evitar que es pensés que ella havia estat la model nua.

La mostra va ser caracteritzada per Torrente com una «exposició rara», tant perquè no s'ha vist mai com perquè entre les obres no hi ha res més en comú que ser fruit de persones que integraven l'univers d'afectes de Miró.

No es pot veure en cap de les obres una influència de Miró ni en els treballs d'aquest personalíssim pintor cap característica provinent d'aquesta sèrie d'artistes. En el context de les avantguardes s'ha de parlar de singularitat total i absoluta de les creacions.