Els germans muts de Mut

Dos dels tres germans muts de Mut (Egipte). Al fons, l'obra de Hassan Fathy.

23/09/00 0:00

D'entrada potser convindria dibuixar el paisatge on situar una petita història que tan sols és un moment fugaç, una instantània que és possible apreciar molt millor quan ja s'ha acabat. El lloc és una terra on la gent encara no ha perdut totes les coses d'una vida senzilla on sempre hi ha temps per a tot i, si no n'ha, aleshores per què passar pena? El fet és que un home que té pressa és un home mort. Això diuen, i obren en conseqüència.

Però encara s'hi han de posar perfils més definits, si no el quadre no quedarà complet, Esther Olondriz. Mirem-ho. El sol està a punt de pondre's, així que la gent fa via per arribar a casa amb un poc de claror, si és possible. Com que molts hi van colcant damunt una somereta o amb un carro, no és possible parlar de velocitat. Això sí, hi ha someres que, tot i les beaces i l'amo que hi va a sobre amb les cames a una banda, troten com si els haguessin donat corda. Tot això no és cap postal antiga: és veritat ben viva, a finals del globalitzador segle XX. Encara més. Als afores de Mut hi ha una construcció, ideada per Hassan Fathy, on guarden coses els socis de la cooperativa agrícola. Se n'han enderrocat algunes parts, però encara conserva tota la bellesa útil que el gran arquitecte posava a les obres. Ara és quan tres al·lots aturen el carro i comencen a fer senyes al visitant, que s'hi acosta. Ells només volen saludar. A la seva manera. Un es passa el dit índex sobre els llavis i apunta cap al cel. És un gest ben clar: Ell "Alà" ho ha volgut així. Perquè els tres germans de Mut, no parlen. Tots tres són muts. Llavors donen una taronja al visitant i, fent trotar la somera, se'n van amb el carro cap a casa. I això no és cap invenció.