Francisco de Goya i Bartomeu Sureda (1804)

Miquel Ferrà i Martorell20/09/00 0:00

Sembla que fou en aquestes dates quan Francisco de Goya conegué Bartomeu Sureda i la seva esposa, amb els quals féu una bona amistat. Els retratà amb una autèntica precisió «fotogràfica» entre aquell mateix any i el 1806. Bartomeu Sureda és, com diu Calvo Serraler, un interessant personatge, nascut a Ciutat de Mallorca el 1767. Aquest mallorquí, relativament jove en aquell moment, havia estudiat a França la nova tecnologia industrial i al seu retorn tingué diferents càrrecs a la Reial Fàbrica de Porcellana del Buen Retiro fins que en fou nomenat director general. En el retrat veim, efectivament, un rostre jovenívol, quasi infantil, ulls petits, nas recte i gruixut, llavis ben afavorits, barra xapada. Porta una ajustada levita verda, una camisa d'un teixit amb un cromatisme que s'acosta a la nostra «roba de llengües» i apareix, sobre un fons obscur, clima de tardor?, descambuixat, cabell castany obscur i finet, com si l'oratjol d'aquest temps l'hagués agafat de sobte. Porta un capell de trona negre, forrat per dintre de seda vermella, a la mà. Diu l'esmentat comentarista que «és un retrat de tres quarts, la qual cosa permet de concentrar més l'atenció en el rostre i altres detalls, pintats tots amb molta cura. Sobre un fons neutre, ombrívol, resplendeix, il·luminada, la figura, que està endiumenjada amb elegància amb un vestit a la moda...».

El retrat de l'esposa és en canvi interior. Teresa Lluïsa Sureda. Era francesa, d'una família també dedicada al món de la tècnica. Vestida ben a la moda, asseguda a una cadira de braços estil Imperi, observa, amb el cos quasi de perfil, girat el rostre ben il·luminat, el retratista. Boca petita, grans ulls, nas recte, pentinat alt, vestit verdós i lluent de coll alçat i mànega llarga, ajustat més amunt de la cintura. És curiós que quan deim estil Imperi, que sembla que hagi d'esser dels anys posteriors al 1804, tant pel que fa al vestit com a la cadira, amb elements ornamentals hel·lènics o faraònics, al gust de l'època, estam parlant de modes que es gestaren just després de la Revolució Francesa i qui sap si no fou en el decurs d'aquesta.

Però, potser, el que importa és que aquest matrimoni mallorquí, o si voleu, mallorquí"francès, que a mi, com a solleric, em suggereix tantes coses, es troba sempre exposat, amb aquesta hermosa parella de retrats, a la National Gallery of Art, de Washington. Són olis sobre llenç de 119 per 79 centímetres. I segurament, Bartomeu Sureda l'únic mallorquí present en aquelles sales. No hem pogut esbrinar si el personatge fou realment padrí de noces el 1805, el 8 de juliol, quan es casà el fill de Goya Francisco Javier, que seria pare del primer nét del pintor, Marianito. Sembla que durant aquella cerimònia, Goya va conèixer Leocadia Zorrilla de Weiss, que posteriorment esdevindria la seva amant.

Ja és sabut que Goya estava casat amb Josefa Bayeu, germana d'un dels artistes que decorà la Cartoixa de Valldemossa. L'esposa de Goya moriria el 1812. Crec, per altra banda, que aquest Bartomeu Sureda mereix una investigació biogràfica en profunditat. Qui s'anima a fer"ho?