«En la música gospel ningú no ha de tenir l'exclusiva de dur la bona nova»

D'aquesta manera, creu amb fermesa que «aquesta música no és sols de persones de color, ja que s'hi parla de Déu, de Jesucrist, i del seu missatge universal. No és una música de persones de color, ni tampoc americana, a Europa hi ha excel·lents cantants tant blancs com negres que també trasmeten el mateix missatge». La formació centrà el repertori en espirituals negres tradicionals dels anys quaranta, cançons africanes que mostren les arrels del gospel i alguns temes contemporanis que inclouen el so del «hip-hop» i el «rap».

El programa, afirmà Singleton, «és molt divers perquè el gospel és molt variat». Quant a la influència en el gospel tradicional d'aquests nous estils americans, el fundador del grup esmentà que «en els darrers anys aquesta es nota amb força» i, posant en relleu que «les esglésies dels Estats Units són plenes de joves que fan gospel-rap», afirmà que «nosaltres també hem volgut assumir aquests ritmes perquè d'aquesta manera els joves capten millor el missatge de les cançons que feim».

Singleton, que deixà la seva feina a l'empresa IBM per dedicar-se a la música, afirma que fou «Déu qui traçà aquest camí» i que tot i que no és necessari ser creient, probablement si creus en el missatge que transmets ho faràs millor».