Ovelles d'Anatòlia

29/07/00 0:00

Un vast camp treballat pel vent. L'herba molt seca, els pocs arbres que trenquen la monotonia de la terra, la gent... Tot està a mercè del vent, del fred i de la calor. Canvis forts que espanten a qui no és de la terra. Turons, muntanyes dins una llunyania boirosa, llepada i amb poca vegetació. Un arbre rodonenc, per saber que encara n'hi ha. Es passa per la carretera tornant de llocs com Capadòcia, Goreme i altres punts del mapa turístic de Turquia, i totes les realitats amb més poca anomenada queden perdudes rere els vidres d'un vehicle que agombola els visitants. El paisatge és un rastre vist i no vist.

Coses com una petita avaria en el motor del vehicle exigeixen tocar de peus a terra i sentir l'olor, el tacte i la temperatura de la terra que, just uns moments abans, passava ràpidament per davant de molts d'ulls que ni tan sols no miraven. Un cop fora del vehicle tot és diferent, perquè així es descobreix un pastor que arriba cavalcant sobre una somera que, empesa per l'amenaça del verdanc, trota per entre l'herba marronenca, escassa d'aigua. Quan l'animaló es rebel·la i, amb una bona alçada d'anques, tira el jove pastor per terra, llavors sí, llavors rebrà una bona ració de llenya. A ferir. Una guarda d'ovelles, objecte de la presència del pastor amb la somera rebel, pastura plàcidament. Unes quantes també són rebels, perquè duen la llana de l'esquena tota tintada de vermell encès. Si no són rebels, el color deu ser una marca que algú els ha fet per tal de tenir-les més controlades, més poc rebels. Aquesta instantània, una escena un poc bucòlica situada enmig de Turquia, s'acaba quan el visitant, que mira les pedres que rodolen entre l'herba i les potes de les ovelles, n'agafa una de negrissíma. És com un carbó, però dura i brillant: una obsidiana, vidre volcànic entre les ovelles vermelles d'Anatòlia. El vehicle està reparat i avisen que cal seguir la ruta. Excepte la pedra, tot queda enrere.