És assassinat Humber I (1900)

Així les agitacions socials, només mancava un activista per dur a terme el magnicidi i aquest fou Gaetano Bresci, nascut el 1869, i que havia començat a treballar a l'edat de deu anys en una indústria tèxtil de Prato. Aprofitava els diumenges per estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis, de manera que als vint anys ja era un obrer cult, diferent dels altres, ben vestit, que tenia moltes aventures amb les dones i sentia alhora bullir en el seu interior les ànsies revolucionàries. Organitzà les primeres vagues de Prat o i fou detingut per la policia. El desterraren, juntament amb altres anarquistes, a l'illa de Pantellaria. Decidí Bresci, després, emigrar a nord-amèrica, el 1897, i es transllada, un cop estant a l'altra vora de l'Atlàntic, a la ciutat de Paterson, Nova Jersey, considerada la capital mundial de l'anarquisme en aquella època. Aquella població tenia devers cent mil habitants i devers un onze per cent procedia d'Itàlia, de les regions obreres, principalment tèxtils, com Prato, Vercelli o Como. Allà, sota el mestratge de revolucionaris com Malatesta, Prampolini o Costa, eren impartides conferències i es preparaven accions violentes. Bresci trobà feina a la «Hamiland Booth», visqué amb una tal Sophie Knieland que li donà una filla i esperà esdeveniments. A Milà, el general Bava Becaris havia vençut la revolta de les masses obreres, i els diaris parlaven del «victoriós» personatge per a més indignació del poble. El febrer del 1900 Bresco decideix de fer un urgent viatge a Itàlia amb l'excusa d'anar a recollir unes herències paternes. La realitat és que compra una pistola «Massachusetts», calibre nou, de cinc trets, deixa la fàbrica, s'embarca en el vaixell francès «Gascogne», toca terra a Le Havre, va fins a París i llavors fins a Gènova. Anant sempre molt ben vestit, es creu la policia que és un emigrant enriquit. Visita la seva germana a Castel San Pietro i parteix cap a Milà, quan el rei passava les vacances a Monza. Humbert I anava en el seu carruatge quan Bresci preparà la seva pistola. Foren tres trets. Ferit al pit, el general Avogadro que l'acompanyava digué: Siete ferito maestà? I el monarca respongué: Credo sia niente! Foren les seves darreres paraules.