Margalida Escalas i Maria Girona entren en diàleg a la galeria Pedrona Torrens

Si en els casos de Joan Costa amb Joan March i Lourdes Sampol amb James Lambourne ja es comprovaren les compatibilitats i els diàlegs sorgits de la confrontació, en aquesta seqüència s'acaren dues produccions de llenguatges ben diversos: d'una banda, l'estètica de Maria Girona, basada en l'harmonia de la intimitat i l'acostament als objectes de la quotidianitat, que es plasma en flors, paisatges i natures mortes en atmosferes refinades; de l'altra, els volums de fang de Margalida Escalas, que constitueixen la narrativa de la nostra arqueologia més propera amb la petjada visible de la tradició mediterrània.