Es defineix per damunt de tot com un músic. Fill, nét i nebot de
noms reconeguts del flamenc com ara Pedro Peña, María Perrata o
Juan el Lebrijano, el pianista David Peña «Dorantes» inundà Costa
Nord amb la seva concepció creativa i innovadora del flamenc.
El d'ahir fou el tercer dels recitals que el centre cultural
ubicat a Valldemossa oferia dins del cicle dedicat a les Nits
Mediterrànies, i un dels més esperats de la temporada.
Els ritmes típics del flamenc com ara la «soleá», la
«bulería»... expressats amb el piano com a principal instrument i
amb suport de la caixa flamenca o el pandero, afegits a una base
musical de corda foren els principals estris per aconseguir una
sonoritat tímbrica escollida i estudiada fins al darrer detall.
«Dorantes», com se'l coneix artísticament, considera que «la
guitarra i el piano no combreguen tímbricament» i, una vegada
exhaurits els recursos musicals del flamenc més pur, es fa servir
el so de la corda combinat amb el piano per bestreure una nova
combinació. Afirma que aquesta nova fórmula «no suposa una
experiència rupturista», i fent ús d'una expressió del Caracol
esmentà que «si el flamenc se sent es pot fer fins i tot amb
gaites».
«A hores d'ara, encara que fer flamenc amb un piano pugui sonar
una mica estrany, és un instrument tan apte com la guitarra. Passa
el mateix que ocorregué quan es començà a aplicar la guitarra a
aquest art: semblava que no es podrien acostumar al seu so i, per
contra, ara s'ha erigit en l'instrument universal del flamenc»,
explicà. Convençut defensor que el flamenc sempre ha estat en fase
d'evolució i experimentació, en el concert d'ahir és pogué escoltar
una de les fusions més atrevides de mans de «Dorantes».
Des dels inicis de la seva carrera musical sempre ha tingut la
crítica del seu costat, i al llarg dels més de seixanta minuts que
es perllongà el concert l'auditori assistent pogué saber-ne el
perquè.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.