'Flor de Peònia' i 'La gallina ponedora' experimenten amb altres formes teatrals

La primera d'aquestes representacions, dirigida per Aina Gimeno, ha volgut conservar les característiques típiques del teatre oriental que la varen individualitzar quan va ser creada, i que es mantenen des que va ser representada per primer cop, el 1934, al Little Theatre de Londres: la importància de la música; la inexistència de l'escenografia, sense una evident delimitació espacial, compensada per la gran importància que es dóna al vestuari i els sumptuosos maquillatges, que resulten molt sofisticats; el manteniment del personatge «atrezzista», encarregat de fer patent el caràcter irreal de l'obra; i la gran estilització en la interpretació, que han aconseguit amb un gran treball per part del actors, ja que s'enfrontaven a una tècnica molt diferent.

Aquest projecte que varen iniciar fa un any els va semblar interessant perquè suposava una manera d'investigar i conèixer allò que és diferent de la realitat occidental però igualment interessant i apropar-nos-ho.

De la mateixa manera que el teatre xinès no és basa en el text, tampoc no ho fan les peces dirigides per Sebastià Frontera, que estan edificades sobre un guió mínim, «canovaggio», que els actors desenvolupen en escena. L'objectiu més important per al grup i el director era potenciar fins al màxim el llenguatge corporal. Per aconseguir-ho ha fet falta un període d'estudi d'aquest teatre tan particular, amb els seus personatges estereotipats, amb rols molt determinats "les màscares", les seves tècniques i teories.