Tal dia com avui, Miguel de Unamuno, dedicava en el diari El Sol
de Madrid un bell article a Sant Isidre, llaurador, patró de la
capital (1082-1170) i la ciutat que es desenvolupà sota el seu
patrocini al llarg dels segles XVIII i XIX. Miguel de Unamuno, gran
escritor, rector de la Universitat de Salamanca, nascut a Bilbao
(1864-1936), autor d'obres com El sentimiento tràgico en la vida y
en los libros, En torno al casticismo, Vida de Don Quijote y
Sancho, entre d'altres, tenia, també, vena de gran periodista.
«I aquest dia vaig, solitari, pel carrer de Toledo cap a la
plaça Major. A l'entrada i a l'esquerra, en els pòrtics, hi ha un
rètol d'una d'aquelles botiguetes que somnià Galdós: «Fàbrica de
flors». Seria un presagi? Més endavant, se m'acosta una velleta,
demanant-me: És per aquí la catedral, senyor? La catedral? Això
transcendeix a província, a poble provincià. I passen garrides i
alegres "no se sap si amb alegria republicana, però si popular"
unes al·lotetes en flor. Els pillets fan penjoll en els
tramvies.
I em sent preocupat entre aquestes onades del poble. Són els que
foren fa un segle, fa segles. Els que seran la propera centúries i
les altres centúries...».
El poble. Sempre el mateix. Les mateixes passions, les mateixes
esperances, les mateixes misèries físiques i morals, les mateixes
virtuts i braveses. Unamuno ja ensumava, tres anys abans, els aires
de la Segona República...
«Les onades del poble... Estan sobre els règims i per dessota
d'ells, en les seves copes i les seves arrels. I un se sent
passar.
Ai! Si un pogués guardar per a sempre aquest moment! Immobilitzar
l'instant i fer-lo etern! I també puc sentir la grandiosa i tràgica
malenconia d'aquesta vocació de cronista, de temporalista, de
l'eternitat quotidiana. La tempesta passa. I en voler així acunyar
en estampa aquesta sensació... He sortit al carrer de la Cava B
aixa. O millor dit, hi he entrat, puix sortir-ne és entrar-hi.
Posada del Drac, Posada del Lleó, Posada de Sant Isidre, Flor de la
Manxa... Posades, no hotels. És el poble mateix que fa aquí posada.
Hotel, hostal, i encara pròpiament hostatgeria ens resulta quelcom
semblant a hospital; és per a malalts d'urbanitat, no de civilitat.
I per allà, carrer dels llautoners i dels tintorers, de gremis
populars; res de figurons o fantasmons, herois o no...». Miguel de
Unamuno, agut observador de les essències populars.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.