Com viure sense fer feina (1865)

Miquel Ferrà i Martorell13/05/00 0:00

És publicat per un tal Ramon Soler el llibre que porta la data de tal dia com avui i per títol Curso completo de Gramática Parda, dividido en quince lecciones, en las que se dan reglas fijas para que cualquiera pueda vivir sin tener necesidad de trabajar. i on, amb l'humor i la ironia que pertoca, l'autor tracta entre altres punts de la «classe suprema dels que mengen, beuen, es vesteixen, es passetgen i es diverteixen amb luxe i ostentació a costa del germà proïsme», una realitat indignant que existeix avui com existia ja, segons sembla, en aquell temps. Les famoses revistes del cor actuals donen suport a molts d'aquests personatges que fan la seva vida entre la jet-set sense pegar brot. Aquest llibret, curiosament, quan encara no hi havia cinema ni televisió, explicava com s'havia de fer per tenir èxit sense posar-se calls a les mans. Llegim: «No en mancaria d'altra que nosaltres, els que ens consideram alguna cosa i ens dedicam a la nobilíssima carrera de mentenir-nos sense treballar i aprofitant-nos del proïsme, com és natural, haguéssim de mancar d'un llibre elemental que servís de norma, pauta i regla a tan alta professió nostra. I és que nosaltres no ens hem de sentir inferiors a tota aquesta munió d'artistes mecànics, que veuen honrats i lloats els seus oficis amb manuals i comentaris, felices produccions dels savis escriptors d'aquest segle...».

A través de cent vint-i-cinc pàgines el lector és ensinistrat en com s'ha de presentar, com s'ha de conduir dins l'ambient social, com s'ha de dirigir a un capitalista, a un príncep de l'Església, un polític o un aristòcrata, com ha de conquerir una pubilla de bona casa, com ha d'enganar els creditors i la justícia...

«Els que es vulguin dedicar al noble art de la gramàtica parda no han de menester ideologies, ni la ciència de pensar, ni la nostra llengua mare llatina, ni la nostra àvia la grega; i si vostès m'ho fan dir, no necessiten tampoc saber llegir o escriure. Com menys lletres, com menys estudis, com menys vigílies en les ciències, molt millor per aprofitar-se d'un art que es podria definir com la ciència infusa i innata, en tot aquell que vol viure i mantenir-se sense fer feina... Són necessàries, però, algunes propietats físiques que no a tothom ha concedit la naturalesa i així, abans de voler estudiar, aprendre i observar les regles d'aquesta Gramàtica, un hauria de consultar primer les forces pròpies i si no en té prou, renunciar per a sempre a aquesta útil fa cultat, reservada només als enginys grans i privilegiats...».

I d'aquesta manera, segons aquest tal Ramon Soler, «Bachiller Cantaclaro», els seus deixebles han de tenir una memòria «sublim i profunda», han d'estar dotats de la facilitat de paraula, tenir un caràcter, complexió o temperament flemàtics, dominar el sentit de la hipocresia i observar una compostura exterior reverent... i evidentment, gran vivor natural. Fullejau qualsevol revista del cor i hi trobareu abundant fauna social ja denunciada en aquell llibre rar i curiós de la segona meitat del segle XIX.