Els artistes de l'escola de París (1906)

Segons alguns crítics d'art, aquesta seria la data de fundació d'un grup generacional d'artistes anomenat «Escola de París» i que marquen amb la seva activitat els estils i les tendències del moment. Això vol dir que París juga, en el món de la cultura, un paper semblant al que desenvolupava Roma en els segles XVII i XVIII o Florència en el Renaixement del segle XVI. Tots aquests artistes cercaven, doncs, una interpretació de la modernitat plàstica a través de la forma i el color. El cenacle era ample, internacional, carregat d'il·lusions, ambicions i passions. Per una banda tenien els francesos Braque i Buffet i per una altra, els espanyols Picasso i Juan Gris, els russos Soutine i Chagall, l'italià Modigliani, els alemanys Max Ernst i Hans Reichel, el polonès Zborowski... i alguns més. El celebrat escriptor François Carco en feia una divertida semblança al seu llibre L'ami des peintres (Gallimard) i així explicava: «Curiós personatge aquell Zborowski! Polonès d'origen, es preparava a l'Escola del Louvre quan vingué la guerra (la primera guerra mundial, 1914-1918), brutalment, i ell es refugià aleshores a Montparnasse, on, malgrat el seu esperit sempre crític, s'enginyava a fer bella propaganda als artistes que admirava. Les seves anècdotes amb Soutine omplirien un llibre de cròniques. La primera d'aquestes consistí amb el gran retrat, de mida natural, d'aquest artista, que Modigliani, a manca de tela, havia pintat sobre la porta de la cambra on treballava. "Bé. La porta s'ha perdut! "Afirmà Zborowski.