«La meva vida ha estat una constant dificultat però mai no he pensat a fugir»

Després d'haver refusat en nombroses ocasions que s'escrigués aquest volum, «no pogué dir que no» a Oliveras en ser un estret col·laborador i amic de fa trenta anys i «l'únic que ho podia fer». Així es començà la redacció, i s'escollí com a nom genèric el de La revolució silenciosa, títol d'un dels primers reportatges periodístics publicats en una revista del país en què es recollia la feina i filosofia del missioner i que segons diu ell i la seva esposa Ann Perry «reflecteix molt bé com som».

Tot i haver tingut una vida de problemes, patit persecucions i nombroses dificultats, Vicenç Ferrer afirmà que «mai no he tingut la temptació d'abandonar aquesta feina» encara que considera que no ha gaudit d'una vida fàcil ni gaire normal. Ferrer explicà que a la seva vida no hi ha hagut un moment més bo que l'altre, ja que «les hores més difícils sempre han estat presents. En acabar una, n'ha començat l'altra». Afirmació que pot resumir en part la forta voluntat d'aquest home del qual també es diu que és un aventurer en el millor sentit de la paraula i que defineix la seva patria adoptiva com «un tresor d'idees» i un repte. La feina tot just ha començat i la seva continuïtat s'orienta en els darrers capítols del volum del qual segons diu «encara té moltes planes a escriure i s'ha quedat curt en les que ja hi ha escrites».

Sense voluntat de fer una cronologia de la seva vida ni d'enaltir la seva figura, Oliveras ha produït directament amb Ferrer i la seva esposa un volum, en què ells mateixos han participat, del tot atractiu i molt llegible. A través d'ell el matrimoni fins i tot ha après coses un de l'altre, digué Ann Perry.