L'hora dels «Noctàmbuls» arriba demà al Conservatori per il·luminar la solitud

Una tragicomèdia amb fortes dosis d'amor i desamor i de personatges desesperats

Jaume Miró amb Maria Isabel Prieto, una de les actrius protagonistes | Foto: J.R.

Joana NicolauPalma06/04/00 0:00

Anys quaranta. Mentre la ciutat dorm, la fragilitat de les paraules en un bar a mitjanit cobra significat. Un grup de músics assagen... La vesprada s'obre a l'hora dels Noctàmbuls. Sota la direcció del serverí Jaume Miró, finalista el passat curs acadèmic del concurs de Textos Literaris de la UIB en la secció de Teatre, un grup de joves, majoritàriament del Llevant i universitaris, treuen endavant la seva primera representació.

Personatges silenciosos, trists i desesperats, víctimes d'amors i desamors, surten a escena per servir de denúncia d'un fet social en plena vigència: la solitud de les persones. Amb aquest referent es dóna pas a tot un seguit d'episodis de ficció que duen els protagonistes a caure víctimes de la tragicomèdia de la vida.

Una parella, Tristan i Sara; un home sol, Horaci; dues atlotes, Linda i Rosa i un cambrer, Curaci; en són protagonistes d'aquesta trama en la qual tots ells estan units, o separats, per la impossibilitat de comunicar els seus vertaders sentiments; per la por de la solitud, per la necessitat d'estimar i de sentir-se estimat...

Amb tot això, surt la música, component esencial i nexe d'enllaç de tota l'obra. A excepció d'un tema del grup belga Vaya con Dios, interpretat en àngles per l'actriu Maria Isabel Prieto, la resta és música original de Capsule Corp. i Catalina Nebot, concebuda i composta per a aquesta peça teatral.El mateix paper juga la il·luminació a l'hora de centrar l'atenció del públic en les escenes i contribuir a l'explicació dels ànims dels personatges, aquesta corre a càrrec de Pere Servera.

Noctàmbuls, la primera obra de Jaume Miró, neix inspirada en el llenç del pintor nord-americà Edward Hopper de títol Nighthawks encara que, segons diu, els personatges de l'artista són infinitament més trists, silenciosos i solitaris que els que l'obra presenta i a més no hi guarden massa relació.