Les «brigades roges» ataquen (1978)

Alguns homes armats disparen contra l'antic batle de Torí, Giovanni Picco, que resulta ferit. Les «Brigades Roges» es responsabilitzen de l'acció. El terrorisme insistia, doncs, tal dia com avui en la batalla que tenia tramada contra la societat i les institucions de la República italiana. El setze del mateix mes de març, aquella ofensiva sagnant havia arribat al seu cim, aleshores, a Roma. El president de la Democràcia Cristiana, Aldo Moro, de seixanta-dos anys, era segrestat durant el trajecte de ca seva al seu despatx. Cinc dels seus acompanyants eren morts a trets de metralleta. El dia nou de maig apareixerà el cadàver del polític. El segrestament es va dur a terme en el barri de Camiluccia. El cotxe de Moro fou detingut a un creuer de carrers per un automòbil robat i que portava matrícula diplomàtica. El comandament de les «Brigades Roges» que ocupava un tercer vehicle es llançà contra el cotxe de moro, matà a trets el carrabiner que es trobava al volant així com el cap de guàrdia Leonardi, encarregat des de feia anys de la protecció de Moro, que seia al seu costat. Tres policies del cotxe escorta eren també assassinats. I tot plegat succeïa en el lapsus d'uns segons a les nou i quart del matí d'aquell dia tan dramàtic. Prop del lloc del succeït, fou trobada una bomba dins un petit cotxe. Sembla que l'acció, molt premeditada, havia reparat en tots els detalls. Els cables telefònics dels voltants estaven tallats en el moment de l'atac, de manera que era impossible avisar la Policia i s'aconseguia així de retardar la persecució. En els funerals per a les cinc víctimes de l'atemptat, el terror ja havia fet blanc en els homes de la política i els seus familiars. Foren aguditzades les tasques de protecció dels més importants personatges del país. Però el missatge dels terroristes no es va fer esperar. Aquests proposaren en un ultimàtum un canvi. Aldo Moro per la llibertat de tretze dels seus partidaris ideològics i simpatitzants que estaven detinguts o complint condemna. En cas que l'Estat s'hi negui, mataran el polític. Cal dir que el segrestament d'Aldo Moro coincideix amb el començament del procés de Renato Curcio, de trenta-sis anys, i d'altres membres de la banda terrorista. El judici es celebra a Torí i es prenen mesures preventives contra qualsevol atac o intenció de fugida. Els delinqüents són portats a la sala del tribunal en una de les anomenades «gàbies» o calabós portàtil fet de reixats. Però qui era Renato Curcio? Havia fundat amb Margherita Cagol les «Brigades Roges» i ambdós procedien del mitjà ideològic de la revolta estudiantil de l'any 1968. Es separaren dels grups neoesquerrans de la Universitat de Trento i esdevingueren un grup clandestí. Triaren com a escenari principal de les seves accions armades el triangle industrial Torí, Milà i Génova. Després d'innombrables actes de terror, com el que perpetraren contra el procurador general Mario Sossi, Curcio era capturat. Poc temps després l'alliberava la seva esposa en el decurs d'un atac. Però el 1976 era novament detingut.