Les cent vint jornades de Sodoma (1784)

Diu aquest biògraf de Sade, Sánchez Paredes, que «tota la maldat de la qual és capaç l'home, són descrites en aquestes pàgines». I així assistim a trists episodis d'incest i relacions nefàries, adulterines i sacrílegues. Flastomies, misses negres i violacions de consciència mitjançant impostures en el sagrament de la confessió. Prostitució, corrupció de menors, sadisme i masoquisme actiu i passiu. Profanació de cadàvers. Coprofàgia. Afrodisíacs i al·lucinògens al servei dels baixos instints de l'home. Mutilacions i assassinats enmig del sexe, antropofàgia i els turments més refinats com a estimulants de la força genèsica de l'espectador. Realització de diversos actes sexuals que van des del simple acte de despullar"se fins al cunnilingus i la fellatio, tots ells simultanis dins una sala amb els murs coberts de grans miralls que multipliquen les obscenitats. Animalisme. Relacions hàptiques entre éssers humans i objectes. Banys excrementicis. Èxtasis alentits després de veure agonitzar algú durant hores i hores per fam, malaltia, enterrament en viu, foc o qualsevol altre suplici. Explica també l'exquisidesa del plaer en el sotaventre que, segons ell, només es pot sentir contemplant una desena d'angúnies successives d'un ofegat, al qual se salva de la mort un cop i un altre, per a fer"lo morir en el darrer. I el plaer orgiàstic de contemplar un incendi que ha provocat l'observador i que quan escolta els crits de les víctimes innocents es masturba. Voleu més degeneració i bogeria? Voleu un més complet evangeli del diable? Idò fa pocs anys que un poeta del sud de l'illa, ja mort, lloava a la premsa, en català, aquesta obra, com una de les millors que ha produït la literatura universal. No cal dir que li vaig perdre el poc respecte que encara li tenia.