Al'Arxiu de la Marina de Guerra instal·lat a la població d'El
Viso del Marqués (Ciudad Real), existeix una nota acreditativa de
la sortida de Sóller de vaixells amb destí a l'estranger
corresponent a aquests moments de l'any i així s'esmenten nou
embarcacions (llaüts o xabecs) cap a Marsella amb taronges. En
aquesta data, altres nou també amb taronges, onze el mes de març
amb oli cap a Marsella i Cette; abril, tretze, dels quals un amb
oli i ametles per a Marsella, maig set i juny, sis. El de major
tonatge era el bateau solleric-francès Buen Socorro, amb bandera
francesa, de quaranta-tres tones, comandat pel seu patró Honoré
Ambert, amb cinc mariners.
Situam doncs aquests contactes comercials de Sóller amb França
en aquell primer terç del segle XIX. Què s'esdevenia a França i a
la resta d'Europa en aquell temps! Regna Espanya Ferran VII i és el
moment que es congrien les primeres grans revolucions d'aquella
centúria. Les crisis econòmiques que comencen el 1825, juntament
amb les crisis de subsistències de 1829, provoquen un profund
malestar entre la població i quasi tothom fa responsable del que
passa el sistema absolutista. Els grups d'oposició europeus adopten
tres línies polítiques: liberal-moderada, socialista i radical.
I és a través de les societats secretes com s'inicia la segona
onada de revolucions. Carles X porta la corona de França del 1824
al 1830 amb el suport de l'Església i els conservadors. Absolutista
convençut, suspèn la llibertat de premsa, dissol la Cambra i
modifica el dret electoral. Així, el 1830 hi ha la Revolució de
juliol, que realitza el poble de París amb la burgesia liberal i
les societats republicanes en el moment que Carles X pretén
anul·lar la Carta Constitucional. Aleshores, Carles X és enderrocat
i és proclamat nou rei «constitucional» Lluís Felip.
I com era Marsella en aquella època? Això ens ho podria explicar
un gran escriptor aventurer i mariner, Karl May: «Quan els
marsellesos tenen un moment per a parlar dels avantatges i
perfeccions de la seva ciutat nadiva, solen dir que si París
tingués una Cannebière seria una Marsella en petit. Aquesta
comparació és, naturalment, exagerada, però no li manca una certa
justificació. La Cannebière és el carrer més gran i, almanco abans,
era la més hermosa de Marsella, la qual, després de tallar tota la
ciutat, desemboca en el port. Els habitants de la major urbs del
sud de França tenen, doncs, perfecte dret a sentir-se'n orgullosos.
El seu clima és suau i igual, les seves nits clares com les
egípcies, i, malgrat la seva situació meridional, el seu aire
ofereix una frescor eternament uniforme. Aquí conflueixen totes les
nacions de la Terra, el greu anglès, el fogós italià, l'actiu
ianqui, l'astut grec, el prident armeni, el calmat turc,
l'indostànic subtil, el xinès amb la seva cua i l'habitant de
l'interior d'Àfrica, que mostren tots els colors, des del vermell
obscur brut al més extremat negre de betum. Dins la gran mescla de
races, colors, trajos i idiomes, predomina aquí el tipus oriental,
el qual presta a Marsella aquest segell afroasiàtic que es cercaria
debades a qualsevol altra ciutat marítima de França...».
Dins aquest ambient, els mariners sollerics, trepitjaven aquells
molls tots carregats amb cistells i cistells de taronges.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.