Él gran dramaturg i novel·lista Enrique Jardiel Poncela
(1901-1952), autor amb excel·lents qualitats literàries i
humorístiques, començà la seva activitat literària en el camp de la
narració. Destaquem les seves novel·les, originalíssimes, Amor se
escribe sin H; La tournée de Dios; Pero ¿hubo alguna vez once mil
vírgenes?; Espérame en Siberia, vida mía; que es caracteritzen per
la seva accentuada extravagància i acurada caricaturització. Allà
on aconseguí, però, més èxits i fama fou en el teatre, que renovà
totalment gràcies al seu enginy, mai no superat, les seves
sorprendents ocurrències, els seus trucs i llenguatge burlesc. Els
títols més coneguts són Angelina o el honor de un brigadier, Eloisa
está debajo de un almendro, Los ladrones somos gente honrada, Los
habitantes de la casa deshabitada...
Però els seus amics en els temps de la postguerra eren pocs i
els crítics, emparats pels seus enemics, molts. S'ha de reconèixer
que és freqüent a les seves obres, després d'un primer acte molt
interessant, decaure per no poder mantenir el to de farsa
total.
I tal dia com avui era soterrat, un dia de pluja, en el
cementiri de Madrid, només amb la presència d'uns pocs íntims.
Sobre això escrivia el periodista José Luis de Castro: «No només
perquè va néixer a Madrid, sinó també perquè gran part del to
còmic, humorístic o si es prefereix difícil i fàcilment graciós de
la seva obra era especialment madrileny, amb aquest accent irònic,
sarcàstic, esqueixat, que només dóna la capital de les Espanyes, el
dol per la mort de l'escriptor Enrique Jardiel Poncela cau dins
l'àmbit d'aquesta ciutat. Aquí, en els seus teatres, hi féu les
seves batalles de les fonamentals estrenes (perquè qualsevol
estrena de Jardiel fou una lluita entre els seus partidaris i els
seus adversaris apassionats). Aquí, en els seus cafès literaris
"Europeo, Recoletos, Gijón, Castilla, Elipa..."va escriure els seus
llibres i les seves comèdies com les tissores, els tubs de
sindetició, i aquelles esborradures i aferradures, quelcom semblant
a un joc de paraules creuades. Continuador i en cert sentit
millorador del gènere sainetesc que tingué a Madrid la seva
prolífica producció, Jardiel, que en els darrers anys arrossegava
la dramàtica servitud d'una dolència que no volgué combatre per
prendre massa seriosament els seus acudits contra la medicina, se'n
va de la vida als cinquanta anys: I deixa enregistrats a la
Societat d'Autors, quaranta-una obres!, i deixa a la posteritat una
sèrie de llibres narratius que per moltíssimes raons, tindran el
caràcter de precursors, perquè anticipen o intueixen les més
modernes troballes de la literatura universal...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.