Neix Abraham Lincoln (1809)
Neix a una cabana dels voltants de Hadgenville, Kentucky, dins una família humil, quasi pobre, Abraham Lincoln, que amb el temps serà president dels Estats Units, potser el més conegut i emblemàtic de tots ells. La seva elecció a la presidència pels abolicionistes, el 1859, fou la senyal de la Guerra de Seccessió. Reelegit el 1864, fou assassinat per un fanàtic esclavista, el 1865, després de la victòria del Nord. La lluita esclatà, realment, el 1860 i fou la única guerra civil en els Estats Units d'Amèrica i la causa, la supressió de l'esclavatge negre. Lincoln, que havia estudiat lleis, veia en aquell comerç de negres africans, emprats al Sud del país en les immenses plantacions de cotó, com una gran injustícia de la qual, la història, en demanaria comptes. Quatre anys de combats fratricides condicionaren posicions sobre el problema arreu del món. Els sudistes o confederats contra els nordistes o federals han fet córrer rius de tinta. El teatre i el cinema, així com la pintura romàntica o realista en varen treure també profit. El naixement d'Abraham Lincoln és un de tants en aquella època, de la barraca familiar als llocs més enlairats de la vida social. Ens recorda, per exemple, aquella famosa novel·la de Frank Yerby, Floodtide, segons la qual, Ross Pary, nascut dins una cabana, a Natchez, ambicionava viure en el cim del puig, on habitaven, a luxoses mansions, els principals plantadors, amb les seves esposes i familiars. En la seva difícil empresa no l'ajudarien ni el seu llinatge ni els seus pocs doblers, però tenia la llengua d'un poeta, les mans d'un artista, la bona educació d'un cavaller i un cert atractiu amb les dones (que no era el cas de Lincoln) i així, foren aquestes les primeres que oblidaren l'humil origen de Ross. Amb tot i això no són els amors del personatge la part més atractiva de tal història sinó les autèntiques descripcions de vides humanes i de l'ambient econòmic i esclavista que dugué a la guerra civil, tot això amb el vistós panorama del vell Sud com a rerefons...
També a Illes Balears
- Ha mort Manel Domenech, incansable lluitador per la Llibertat i la República
- Indignant: Les Illes Balears i el País Valencià es queden sense el nou canal en català de RTVE
- Damià Pons: «Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política»
- La Marina de Llucmajor, sacrificada per un megapolígon industrial fotovoltaic
- Primer comiat a Manel Domènech
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.