Gabriele d'Annunzio abandona Fiume (1921)

I els rebels seguiren la seva marxa. Algunes patrulles de l'exèrcit italià són enviades a aturar la columna però en lloc de fer"ho així passen a engrossir la tropa sublevada. Quan ja manquen molt pocs quilòmetres per arribar a Fiume, el general Pittaluga surt a l'encontre de D'Annunzio per tal de convèncer"lo que el que vol fer és un desbarat. Però qualsevol raonament és inútil. Li diu que ningú no té dret a subvertir l'autoritat de l'Estat i D'Annunzio se'n fot d'ell, mostra en el seu pit els distintius de mutilat i la Medalla d'Or i ofereix el seu pit al primer tret. La columna, cantant i cridant Visca Itàlia i Visca Fiume continua endavant. És el 12 de setembre quan D'Annunzio i els seus legionaris entren a Fiume i són aclamats per la multitud ciutadana al crit de «Visca l'alliberador D'Annunzio» i «Fiume lliure»...

Sembla cosa de bojos. El poeta es trasllada a l'Hotel Europa i allà és nomenat governador. Després, reclamat pel públic, surt a la finestra i diu amb veu tronada: «Italians de Fiume! En un món tan boig i fastigós, Fiume és avui el símbol de la llibertat i l'única cosa pura, l'única veritat i un sol amor. Tot això és Fiume. És com un far que resplendeix en un mar de vilesa. Jo soldat, jo voluntari, jo mutilat de guerra, crec interpretar la voluntat de tot el sa poble d'Itàlia i en proclam l'annexió...».

Les banderes anglesa, francesa i nord-americana foren retirades del palau del govern i en el seu lloc hi hissaren la italiana, que no era altre drap que el que havia cobert el taüt de Giovanni Randaccio, un oficial caigut en combat a la vora de D'Annunzio i que havia entregat al poeta la que havia estat la seva amant, Olga Levi.