Una carta de Delacroix des de Tànger (1832)

La nostra recepció ha estat de les més luxoses d'aquest indret. Ens han regalat amb una música militar altament curiosa. Estic, en aquest moment, com un home que somnia i veu coses que té por que li puguin fugir...».

En una altra carta anterior també explica impressions un poc oposades, i així hi deia: «A la fi estic enfront de Tànger. Després de tretze dies molt llargs i d'una travessia, ara divertida, ara fatigant, i llavors d'haver sofert uns quants dies de mareig, cosa que no m'esperava, hem experimentat calmes desesperants, i llavors, grans tempestes que fins i tot espantaven el comandant del nostre vaixell, La Perle. En compensació, hem vist costes encisadores. Menorca, Mallorca, Màlaga, les costes del regne de Granada, Gibraltar i Algesires. Férem escala en aquest darrer lloc...».

I en una tercera carta explicava: «Estic realment en un país molt curiós. La meva salut, aquí, és bona, i només tenc por pels meus ulls. Encara el sol no és encara molt fort, la resplandor i la reverberació de les cases, que estan totes pintades de blanc, em fatiga excessivament. Em vaig endinsant a poc a poc en les formes del país, de manera que arrib a dibuixar confortablement moltes d'aquestes figures de moros. Els seus prejudicis contra el bell art de la pintura són molt grans, però unes quantes monedes per aquí i per allà els fan abandonar els seus escrúpols».

I és que l'estada de Delacroix a Tànger bé mereix una novel·la històrica. Una novel·la epistolar, ben rica i documentada.