Es redescobreix la tomba de Sant Pere (1952)

Miquel Ferrà i Martorell26/01/00 0:00

L'arqueòlega italiana Margarida Guarducci anuncia el 1986 que ha acabat els seus treballs destinats a demostrar l'autenticitat de les despulles de l'apòstol Sant Pere i dels vestigis de la seva tomba primitiva, conservats sota l'altar de la gran basílica vaticana. Aquesta tasca, començada el 1952, va sotmetre les relíquies a una anàlisi molt detallada, més exigent que cap d'altra. Tot començà amb una inscripció que deia: «Pere és aquí» i a partir de la qual se cercaren altres dades. I és que l'any 1958 un historiador, Mas Grau, escrivia encara: «El projecte que Bramante dissenyà per al Vaticà, prescindint dels fonaments construïts pel papa Nicolau V era, en línies generals, una planta quadrangular, amb una gran cúpula central i quatre cúpules menors en els angles, a la manera dels temples bizantins... i el primer d'abril del 1506 el papa Juli II posava la primera pedra del que havia de ser la basílica de Sant Pere. En començar la construcció, per ordre de Juli II, Bramante preservà una part de l'antiga basílica on se suposava soterrat el cos de Sant Pere, un fossat molt profund al qual donaven el nom de Confessio i al costat del qual se celebraven els oficis religiosos. Malgrat les precaucions per conservar la tomba de Sant Pere... caigué un dels murs sobre aquell lloc que ja de fet s'havia assenyalat amb una certa imprecisió i desaparegué tot rastre del sepulcre i fou inútil tot el que es va fer per tal de retrobar-la. Per tal de no posar furiós el Pontífex, Bramante simulà que la tomba havia quedat enterrada per l'esbucament però que el seu indret exacte li era perfectament conegut i així ho va fer saber a Juli II, que no dubtà de la paraula de l'arquitecte, i aquest va fer col·locar en el punt que imaginava l'altar major de la basílica. Anys després quan s'efectuaren excavacions es va veure la mentida de Bramante...».

Tanmateix, el 1952 es procedí a explorar unes catacumbes, fora del recinte de la basílica i un dels passadissos conduïa fins a la toma marcada amb la ja esmentada inscripció. Calcularen on es trobava aquell sepulcre i fou en el punt central, sota la cúpula, que havia començat Bramante i havia acabat Miquel Àngel. El més sorprenent és que desapareguda la tomba de Sant Pere en temps de Bramante, com ja hem vist, aquest fou capaç de calcular, matemàticament, amb tota exactitud, la localització, encara que hipotètica, del punt que era l'ànima de tota la construcció. Cal afegir que Bramante ja havia previst que el centre de l'edifici era una gran cúpula però Miquel Àngel la va fer construir encara molt més gran i fastuosa.

«Si imaginam la basílica de Sant Pere sense la seva cúpula, o amb una de més petites proporcions, tal com Bramante o Sangallo l'havien projectada, ens causaria certament sorpresa veure com Sant Pere es converteix en un vulgar palau de línies molt nobles però sense la santedat que transpiren tots els seus murs de grandesa».