Es redescobreix la tomba de Sant Pere (1952)

L'arqueòlega italiana Margarida Guarducci anuncia el 1986 que ha acabat els seus treballs destinats a demostrar l'autenticitat de les despulles de l'apòstol Sant Pere i dels vestigis de la seva tomba primitiva, conservats sota l'altar de la gran basílica vaticana. Aquesta tasca, començada el 1952, va sotmetre les relíquies a una anàlisi molt detallada, més exigent que cap d'altra. Tot començà amb una inscripció que deia: «Pere és aquí» i a partir de la qual se cercaren altres dades. I és que l'any 1958 un historiador, Mas Grau, escrivia encara: «El projecte que Bramante dissenyà per al Vaticà, prescindint dels fonaments construïts pel papa Nicolau V era, en línies generals, una planta quadrangular, amb una gran cúpula central i quatre cúpules menors en els angles, a la manera dels temples bizantins... i el primer d'abril del 1506 el papa Juli II posava la primera pedra del que havia de ser la basílica de Sant Pere. En començar la construcció, per ordre de Juli II, Bramante preservà una part de l'antiga basílica on se suposava soterrat el cos de Sant Pere, un fossat molt profund al qual donaven el nom de Confessio i al costat del qual se celebraven els oficis religiosos. Malgrat les precaucions per conservar la tomba de Sant Pere... caigué un dels murs sobre aquell lloc que ja de fet s'havia assenyalat amb una certa imprecisió i desaparegué tot rastre del sepulcre i fou inútil tot el que es va fer per tal de retrobar-la. Per tal de no posar furiós el Pontífex, Bramante simulà que la tomba havia quedat enterrada per l'esbucament però que el seu indret exacte li era perfectament conegut i així ho va fer saber a Juli II, que no dubtà de la paraula de l'arquitecte, i aquest va fer col·locar en el punt que imaginava l'altar major de la basílica. Anys després quan s'efectuaren excavacions es va veure la mentida de Bramante...».