«Fuenteovejuna» ahir s'estrenà a Sa Màniga

La mànager del grup comentà que «amb l'obra intentam conscienciar sobre l'opressió que pateixen molts de pobles»

Assumpta BassaPalma23/01/00 0:00

«No és en absolut una reivindicació feminista malgrat que tot siguin dones. És l'aixecament d'un poble contra la tirania. I és realment un fet, que foren les dones les que prengueren aquesta decisió. És la lluita contra els pobles oprimits. A través de l'obra s'intenta conscienciar sobre l'opressió que avui dia pateix molta de gent, i Palestina ho viu de ben a prop». Així parlava María José Montilla, mànager del Centre Andalús de Teatre, que ahir i avui posa en escena a l'auditòrium de Sa Màniga, de Cala Millor, el clàssic de Lope de Vega Fuenteovejuna, una adaptació d'Ana Rosseti dirigida per Emilio Hernández.

En configuren el repartiment un total de deu actrius, 8 d'andaluses, una de palestina i una de marroquina. El Centre andalús fa aquesta coproducció amb Teatre Al-kasaba, de Palestina.

«En realitat, Ana Rosseti no fa una versió del clàssic, sinó una adaptació. El text es respecta totalment. Són les dones, les que prenen la decisió. Les dones es presenten sobre l'escenari i van desenvolupant l'obra. En ocasions fan el paper dels homes i es posen una vara sota la falda, i això, encara que s'ha interpretat com un símbol fàl·lic, no ho és. Elles parlen sempre des del punt de vista de les dones. No hi ha un llenguatge nou, sinó que són paraules del mateix Lope de Vega», explicava Montilla. La idea de fer aquesta coproducció "deia la mànager" sorgí quan el director del Centre Andalús de Teatre, Emilio Hernández, viatjà a Paslestina i veié un poble amb soldats a cada cantó: estaven oprimits, i d'aquí va sorgir la idea de posar en escena Fuenteovejuna, per conscienciar la gent». Respecte al vestuari, aquest és atemporal: malles negres i faldes. L'escenari és una reixa i les dones estan tot els temps al darrere.