El Pi de Pollença arribà amb fosca al poble

Ahir demanaren més i més mesclat perquè les forces començaren a flaquejar abans d'hora

dBalearsPollença18/01/00 0:00

Era ben entrada de fosca quan el Pi de Sant Antoni arribà a la plaça Vella de Pollença. I és que ahir s'enredaren un poc més del compte. La festa començà emperò ben prest, primer, amb les Beneïdes, en què no hi faltaren carretons engalanats amb palmes. I després, ja a l'Almoina, amb l'amollada de coets, que convidava a pujar a peu fins a la finca de Ternelles per anar a cercar el Pi de Sant Antoni.

Com fa un parell d'anys, el pa amb oli i les arengades que reparteixen al predi de Ternelles no varen tocar voreres. I és que, ahir, una gentada va anar a cercar el Pi. Allà dalt, la gernació s'anava concentrant en grupets i encenent aquí i més enllà petites fogueres per poder fer caliu i torrar les arengades, també la llonganissa i els botifarrons portats de casa. Mentrestant, els al·lots més petits, també algun de gran, aprofitaven per amollar coets. L'olor de la pólvora passava desapercebuda, però no la d'arengada que torraven arreu. Menjaven i bevien de dret en dret. Alguns vi negre, altres ja pegaven al mesclat i a les herbes dolces o a la cassalla.

Així que s'acostaven les dues de l'horabaixa, els xeremiers començaren a encalentir els motors. A peu de Pi, sonaren les primeres xeremies i els joves començaren a desplegar les cordes. I en estampida, la multitud va anar abandonant la finca de Ternelles. Més endavant, les mares amb els infants dins els cotxes s'afanyaven per deixar enrere la riuada de gent que omplia l'estret camí de Ternelles. També n'hi havia que les presses els empaitaven, frisaven però no per baixar, sinó per ser els primers a encamellar-se damunt el Pi.