Els carrers de Nadal duen a 'C/Amargura, 13'

Demà, a les 22 hores, Diabéticas Aceleradas (qui, si no?) estrenen el seu darrer muntatge, C/ Amargura, 13, «un vodevil trepidant amb un punt "un puntot, més ben dit", d'humor negre», deia ahir Joan Bauçà, component del grup, mentre romania assegut a un sofà d'skay verd descolorit adoptant el seu personatge, Dolores, una dona que ha de viure "malviure" en una pensió de mala mort amb el seu marit, funcionari jubilat, amb una paga de vuitanta mil pessetes. Allà conviu amb na Socorro, prostituta professional («Què li hem de fer, faig el carrer», assegura un Pep Noguera caracteritzat amb una perruca rossa i arrissada i pintada com una moixa) i amb na Rosario, la filla de la Coloretes («una puteta molt famosa del barri», assegura Joan Bauçà) que es vol convertir en artista. Elles tres i dona Apol·lònia, sorda i gairebé cega, personatge encarnat per Joan Carles Bestard, són el nucli principal d'aquest retrohomenatge a la Palma antiga des del punt de vista d'avui.

Els quatre actors s'ho enginyen per donar vida a la resta de personatges d'aquest «sainet i cabaret i revista» que ha estat escrit "i dirigit" per Diabéticas i Tomeu Canyelles. Entre d'altres hi ha un capellà, l'estimat sord-mut de Socorro, el marit de Dolores, en Nicolau és marieta i, fins i tot, una xineta que, cada vespre, ven roses al públic de la sala Mozart.

Els espectadors que vagin a veure aquesta comèdia en «olorama» es trobaran amb diverses sorpreses. En primer lloc, la paradeta de l'entrada de l'Auditòrium on vendran una casset amb els temes més populars de Rosario i, en estar asseguts, podran ensumar l'olor que desprèn el C/ Amargura 13, «una barreja entre bullit de col i oli fregit».