Balears es llança a la conquesta de l'atzar

A les Illes s'han consignat bitllets de la Grossa de Nadal per 4.560.330.000 pessetes

Joana NicolauPalma19/12/99 0:00

Any de neu, any de Déu. Així ho esmenta la dita i si la saviesa popular no falla, la deessa fortuna enguany no pot passar per l'Illa sense deixar més que un bon regalet per Nadal. Almanco els mallorquins així ho hem previst i hem gastat més doblers en l'atzarosa i capriciosa loteria que l'any passat. En tot l'Arxipèlag, s'han consignat dècims per valor de 4.560.330 pessetes, gairebé 500 milions més que al 1998, i moltes administracions ja han exhaurit les seves reserves per a la Grossa de Nadal i estan venent els primers números dels Reis.

L'any passat s'ha de destacar que es registrà una més gran quantitat de devolucions que enguany i a la vista de com van les vendes, sembla que es veuran reduïdes a poc més o manco la meitat.

La capital balear és l'indret de la Comunitat on més quantitat de dècims s'han venut amb molta diferència respecte de la resta de territori balear.

En ella s'han posat a la venda dècims i participacions per un valor global de 2.459.460.000 pessetes, dvant del 1.415.370.000 pessetes de tota la Part Forana, els 281.130.000 pessetes de Menorca o els 404.370.000 d'Eivissa.

A Balears la Grossa de Nadal ha tocat fins a cinc vegades, en concret en els anys 1843, 1872, 1876, 1902 i 1995. Any, aquest darrer, en què com es recordarà la sort premià nombroses famílies del Coll d'en Rabassa de Palma.

La il·lusió del dia 22 de desembre comença a preparar-se amb més de mig any d'antelació. La feina i la festa s'inicien ja els mesos de febrer o març amb la decisió sobre quin serà l'import dels premis que se sortejaran, el número de sèries que es posaran a la venda i la data que es començarà a vendre.

Una vegada escollit el dibuix del dècim, sempre amb un tema relatiu a Nadal, que enguany es correspon a una al·legoria nadalenca de l'adoració dels mags d'Orient de Velázquez (1599), la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre realitza les primeres proves per fer la impressió dels bitllets. Per escometre la tasca s'empren unes sofisticades tècniques i rigorosíssimes mesures de seguretat, com si es tractàs de paper moneda.