L'actriu Catina Valls, que va dignificar l'ofici del teatre, mor a Palma a 93 anys

Feia estona que una de les dames emblemàtiques de l'escena mallorquina restava totalment apartada de les taules. Deia sovint que «jo ja no vull res, només vull que em deixin tranquil·la amb els meus records, uns més bons, altres no tant». De fet, ca seva, al Molinar, era plena de retalls de premsa, fotografies,... records emmagatzemats en carpetes i també en la prodigiosa memòria d'una actriu que, quan va anar amb la seva germana Cristina, una nit de novembre de 1913, a veure una representació del Tenorio mallorquí en el teatre d'Es Racó de Plaça, en va quedar totalment fascinada.

Estudià declamació amb Juan Vázquez a la Penya Artística del Foment del Civisme. A l'inici dels anys 20, participà en algunes representacions al Cercle d'Obrers Catòlics i al Saló Mallorca. Compaginà aquesta activitat amb la de cupletista, amb el nom de Catina la Baleárica, al teatre Líric i a altres sales de Mallorca.

Va ser el 1927 quan, amb el seu cunyat Joan Estelrich i la seva germana Cristina, fundà la companyia Catina-Estelrich i hi romangué fins a la seva dissolució, el 1938. Actuà arreu de Mallorca com a primera actriu, primerament amb obres en castellà de Carlos Arniches, Linares Ribas, Pedro Muñoz Seca i Luca de Tena i, a partir de 1930, amb peces emmarcades en el teatre costumista, com Es metge nou i L'amo en Sion, de Miquel Puigserver, El tio de l'Havana, de Tous i Maroto i El rebeneit, Cigala juliolera i Celestina, d'Aina Villalonga.

El 1948, en fundar-se la companyia Artis, va actuar en algunes obres fins que, el 1949, es retirà definitivament de la interpretació amb Portes obertes, de Martí Mayol o Palau i Camps. Els anys 50, muntà i dirigí, amb Josep Ribas, una companyia de teatre infantil que feia representacions al Teatre Principal.