Viatge a la bohèmia de París amb els pintors espanyols del canvi de segle

Ordenada cronològicament, l'inici de la mostra entronca amb les primeres obres sorgides dels viatges dels joves artistes com els germans Jiménez Aranda, Francesc Miralles o Raimundo de Madraza a França, visita que substituïa la preceptiva estada a Itàlia. Atrets pel mercat artístic que desenvolupava el seu eix a París, la major part d'aquests artistes acudiren en recerca de fama i reconeixement al Gran París de la dècada dels vuitanta, on prevalien la visió realista dels temes urbans i la combinació de temes orientalitzants amb escenes costumistes, al costat dels retrats femenins i les escenes intimistes que responien al gust aristocràtic de la burgesia.

L'exposició continua la panoràmica amb la reunió d'obres sorgides dels grans salons de París, la tríade d'essencials espanyols del moment, Ramon Casas, Joaquim Sorolla i Santiago Russinyol participaren en la irrupció de nous moviments com l'impressionisme, el puntillisme i el simbolisme, i es palesà la derivació progressiva vers la importància del llum i color i l'expressió de sentiments i ideals espirituals, en oposició al naturalisme científic. Els canvis temàtics definitius es produeixen amb l'impuls donat a la primera dècada del segle amb la preferència pels personatges marginals i la vida nocturna, l'autèntica bohèmia parisina.