Era el segle IX. Els musulmans dominaven la ciutat de Madina
Mayurqa, una ciutat pròspera i rica que permetia viure bé, però amb
un assenyalat emperò: la seva ubicació al costat de la vorera de la
mar i la gran facilitat per poder ser sotmesa per qualsevol enemic
que si apropàs.
A l'època romana ja es va preveure aquest aspecte i la
iniciaren. Això no obstant hagueren de ser els islàmics,
excel·lents enginyers, els que es posassin al capdavant de tot un
projecte que culminaria en la gran fortificació de la ciutat
medieval. En la seva construcció es va fer feina més d'un centenar
d'anys, però a la fi el resultat fou el d'una obra civil sòlida i
gairebé infranquejable per ningú que no fos amic.
Ara sense cap utilitat més que el de ser un element purament
decoratiu que ha testimoniat la història de més d'un milenar
d'anys, els «avanços» de la civilització són a punt de deixar-ne
quasi no res dret, tot i ser una obra que va protegir la ciutat
fins al 1805, en què es consolidà la murada renaixentista.
L'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (Arca)
conjuntament amb el Grup per l'Estudi de les Fortificacions Balears
(GEFB) se'n fan creus. «Sembla impossible que en una època que
tothom té accés a la informació i una major cultura puguin fer-se
destrosses d'aquest tipus».
El fet és que realitzant un recorregut des del baluard del
Príncep en direcció a la plaça de Llorenç Villalonga, el bastió
d'en Berard, l'hort de Santa Clara i fins a arribar a sa Portella,
es pot veure com davant els afanys per gaudir d'una casa còmoda i
amb vistes no hi ha emperò que ho impedeixi.
Arribats en aquest punt Cristòfor Arbona, en representació de
les esmentades associacions, no dubtà a assenyalar que «el que no
han destrossat guerres i batalles ara es permeten el luxe de
deixar-ho destrossar sense contemplacions les autoritats d'avui
dia».
Segons Arbona, el pla Mirall i altres obres subterrànies
executades pel mateix Ajuntament ho diuen de veres. «Sembla
increïble que sent Palma una ciutat amb més de 2.000 anys
d'història, en obrir-se el subsòl no es trobi res de res, quan
ciutats de la mateixa antiguitat tenen museus plens de restes de
les seves civilitzacions passades». És l'exemple amb què sembla que
es vol posar en dubte l'efectivitat de les actuacions amb vista a
la preservació del patrimoni que es duen a terme des de Cort.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.