És inaugurat el tren Alexandria-el Caire (1856)

De trens en parla també l'autor britànic Cecil Roberts i podem recordar, per exemple, Estació Victòria a les 4.30, on es reflecteix tot l'ambient anglès més tradicional de les línies fèrries: «Feia un temps esplèndid. Molts pocs niguls i molt de sol. Resultava cruel haver de passar aquell radiant dia d'agost sota la marquesina d'una estació, plena de fum. Calia dur maletes seguit, seguit, d'un taxi a un vagó, obrint-se pas a través de la multitud sorollosa i nerviosa de passatgers. Tots anaven a la recerca del tren que havien de prendre, de la seva plaça reservada i de les seves maletes. Era precís tenir cura dels cans, dels coixins, de les flassades, dels bastons i de moltes altres coses, cadascuna més enutjosa. El mosso restava cosit a preguntes, bombardejat amb mil consells. De vegades un havia de canviar un bitllet de banc estranger en el moment que el tren es posava en marxa, i els viatgers retardats demanaven al maleter que fes una correguda carregat amb els equipatges més feixucs; altres li confiaven vuit maletes, oblidant que la natura només ha proveït l'home de dues mans. Jim tenia una existència molt agitada, però totes les molèsties que es prenia contribuïen a augmentar el plaer dels altres; de vegades haguera volgut canviar la seva vida per la d'aquells als quals servia.

Ell no veuria mai les ciutats i hotels del continent que portaven noms evocadors com Ritz, Miramar, Excelsior, Schweizerhol, Hotel del Lago, Bellevue, Splendid, Europa... De tot allò no coneixeria més que les etiquetes aferrades als equipatges que durant tot el sant dia traginava. Tantes vegades s'havia fixat en aquelles etiquetes amb postes de sol, palmeres atapeïdes, gòndoles, esquiadors, muntanyes, llacs, piscines i terrasses plenes de flors, que, de vegades, somniava amb el luxe, el goig i les vacances».