Lluís Maicas versa en poemes visuals el desencís humà amb fina ironia

Si fa tres anys sorprengué el públic illenc amb una mostra de poemes-objecte configurada íntegrament per maletes de viatge, en les quals es desenvolupava el motiu genèric del «Bon Mal Viatge» físic i espiritual, Maicas ha optat en aquesta ocasió per una major diversitat d'elements combinats en els poemes-objecte. Malgrat que hi predominin materials reciclats, que «precisament per haver estat usats anteriorment tenen una petita història humana, cadascun d'ells», aquests es combinen amb plafons i altres elements que serveixen de suport pels elements presos de la quotidianitat.

La idea, comentà Maicas, és transmetre el desencís i el seu tractament irònic a través de la seva projecció en elements orgànics o inorgànics. Així, és el cas de la trilogia dedicada a la patata, en la qual, a través de tres plafons, l'espectador assisteix a «les mutacions que s'esdevenen en sotmetre a determinats vegetals a una intensa pressió sentimental»; és així com el tubercle experimenta el procés de degradació física en la successió de tres moments fonamentals: enamorament, engany i pansiment final.