Un plat d'anguiles

Plat d'anguiles en un indret de l'exIugoslàvia.

30/10/99 0:00

Trobar una fotografia de fa uns anys ens du el gust que hem tastat tot corrent per carreteres on apareixen ciutats que, qualsevol dia, seran notícia i vells records. Aquell temps, es pensa, tot semblava més pausat, més tranquil. Era un estiu, quan Grècia, i especialment l'Acròpoli d'Atenes, era la meta on calia arribar. Per això no hi feia res si s'havia de dormir dins el cotxe o a hotels d'ínfima categoria. Es menjava de dret, i a vegades un simple préssec rosegat a cent per hora tenia tot el bon gust de la terra. Al final del camí hi havia Atenes i el Partenó.

Com que durant el mes d'agost la gent surt massa de casa, les carreteres, els vaixells i els restaurants anaven massa plens. Atenes fou un vist i no vist. De tornada, altre cop esperaven les llargues i tortuoses carreteres iugoslaves. De l'antiga Iugoslàvia. Viatjant per la costa, el paisatge era una escampadissa d'illes allargades que oferien postals de verd i blau. A vegades calia embarcar el vehicle perquè la carretera acabava a la popa d'un transbordador. A l'entrada de cada poblet hi havia gent que esperava l'arribada de forasters i, per un preu molt mòdic, els preparava una habitació a casa seva. Es bevien els vins de la terra i, si la terra grega només havia estat com un fotograma d'un film, el retorn oferia coses d'interès: aquesta vegada l'objecte final era arribar a casa, tota la restademés era de propina. Un migdia aparegué un restaurant a la vora de la carretera, tot just havent passat una zona d'aiguamolls. L'aigua havia robat espai a la terra i arreu hi havia verdor. Des de la terrassa, els braços sobre les estovalles de quadres vermells i bevent vi blanc amb gust i color molt especials, es dominava un paisatge que incitava a la calma. Quatre esplèndides anguiles, col·locades dins una safata metàl·lica llargaruda, acabaren d'arrodonir el panorama que, avui, és molt enyorat; potser irrepetible.